Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

del carrer Pou Rodó a l’església de Sant Feliu rebia el nom del patró de Girona,
Sant Narcís, però que més endavant aquest nom va desaparèixer engolit pel de
Pou Rodó. “La causa d’aquesta fusió cal cercar-la en raons de moralitat entesa
a la manera “sui generis” dels regidors franquistes”, escriu Fabre. En un ple de
1950 s’havia demanat que es posés el nom de Sant Narcís a una via “de més
categoria” i “finalment el 1965 es va separar el nom del sant de les proximitats
pecaminoses”.
L'article de la sèrie dels carrers de Girona centrat en el Portal de la Barca,
signat per J. Clara, presenta el carrer d'aquesta manera: “Situat en el cor del
barri humit i insalubre de la Barca...”. Més endavant, abunda en aquesta
llòbrega definició: “Fora del tros final, on s'aixeca la casa pretesament
relacionada amb el rei Martí l'Humà, el carrer del Portal de la Barca és estret i
ombrívol, carregat d'humitat i de misèries”. La referència als prostíbuls resulta
inevitable: “Els prostíbuls li han donat també una nota singular. Els números 9 i
11 tenen, en aquest sentit, una història llarga de mestresses, pupil·les i clients.
L'any 1936, els bodegons eren regentats per Hermenegild Roger i Blanca
Egea. Una anys abans, el bodegó citat en darrer lloc havia pertangut a Pilar
Rodríguez Huerta, més coneguda com “la madriles”. Les reminiscències de
l'activitat hi són encara visibles”.
-Sota l’equívoc i cridaner títol “El dia que vam anar de putes amb l’alcalde”,
Jaume Fabre comença un article d’opinió de l’abril del 1985 a Punt Diari
explicant la trucada que va rebre a un programa de ràdio l’alcalde Joaquim
Nadal per part d’un veí que es queixava del soroll dels “bars de putes”. Nadal li
va respondre que s’hi feien inspeccions i que, sovint, com que hi vivia a prop,
s’hi deixava caure per inspeccionar -“des de fora”, aclareix Fabre- que tot
estigués en ordre. Continua Fabre: “Puc donar fe que Joaquim Nadal se’n va
de tant en tant als bars de putes, perquè un cop hi vam anar junts. (...) Les
senyores de la vida el flairen de lluny, i s’hi acosten volant: “Señor alcalde, que
en mi cuarto hay mucha humedad, porque el dueño de la casa de al lado, que
está vacía, no arregla una gotera”. “Señor alcalde, que con ese farol tan cerca
de la ventana los clientes que no gustan de la luz quedan cortados y así no hay
manera”. “Señor alcalde, que a ver si nos limpian más la calle, que una también
es persona”. I així successivament.”