Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

sempre deien: Bah, no és més que una prostituta! I si punxes a una puta, no
sagna? Si li fas mal, no nota el dolor? No plora?
Jo vaig començar a entrar en el món de la prostitució a través dels bars
d'alterne. Guanyava 900 pessetes a la setmana, però el problema és que
havies de beure amb els clients. I no podies beure aigua, és clar. L'amo
guanyava diners amb les begudes i tu havies de procurar que beguessin molt.
Cada dia agafaves una turca. També era emprenyador quan els clients et feien
entrar en un reservat i començaven a fotre't mà i a magrejar-te de mala
manera. La cosa no passava d'aquí, no havies d'acabar fent l'acte sexual, però
l'amo del bar els hi cobrava un dineral per una botella de whisky o de xampany i
a tu et donava una misèria. Hi ha dones que diuen que van començar a fer de
prostitutes per culpa del seu macarró o del seu marit, o perquè havien de
mantenir els seus fills. Jo no. Jo vaig veure que m'estaven explotant, que el que
em pagaven no compensava que em destrossés el fetge. Per deixar-me tocar
per tot arreu i que fos l'amo qui s'emportés els calés, vaig preferir posar-m'hi de
ple i exercir la prostitució. Com a mínim així la majoria dels beneficis eren per a
mi.
Als 23 anys, havia decidit començar a fer de puta en un bar de molta categoria
de la part alta de Barcelona, però jo no estava acostumada a anar a buscar el
client. Fins llavors sempre havia estat el client el que s'acostava a mi. Vaig
començar acollonida. Em feia molta vergonya pensar que em poguessin dir que
no. L'encarregat m'animava però em costava molt, així que un dia li va dir a un
client de confiança: “A veure si t'emportes aquesta, que porta cinc dies
asseguda al mateix tamboret.” L'home, me'n recordaré tota la vida, era un
pagès que va acabar pensant que tenia alguna cosa estranya al cos que no li
volia deixar veure, perquè ens vam passar tota l'estona ell encenent el llum i jo
apagant-lo. Jo no havia anat amb ningú i per a mi allò era com afusellar-me
contra la paret. Havia tingut un xicot, però no és igual tenir un xicot que fer-ho
d'aquella manera, a granel, ara amb un, ara amb un altre i un altre. L'home ho
va intentar, però no hi va haver manera. Jo no em deixava fer i apagava el llum.
I al final no va aconseguir fer res. Va deixar els diners, va sortir amb la cua
entre cames i va marxar. Li va explicar tot a l'encarregat i em van fer fora. Al Big
Ben, en canvi, tenia l'avantatge que només havia de deixar-me veure i era el
client el que em cridava. Allà hi anaven molts pagesos de Girona a fer el mercat