Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

gran convivència i solidaritat que hi havia. Recordo que tot el barri es va
mobilitzar i van organitzar una col·lecta perquè no li faltés res a una noia que va
agafar tuberculosi i estava ingressada a Terrassa. Als bars de putes hi anava
gent de tota mena, però el més curiós és que també s’hi anava a fer tertúlia. No
era només un lloc on s’hi anava a buscar sexe. Als anys cinquanta, els bars
tancaven a les 3 de la matinada.
El barri va tenir molta gent entre els cinquanta i els setanta. Jo diria que la seva
millor època va ser a mitjans del seixanta, quan es feia la presa de Susqueda.
Venien molts dels treballadors que vivien en uns pavellons aixecats a peu
d’obra. Aquells anys, ja li dèiem el “barri xino”. Tot i que hi ha molta gent que
parla dels soldats, jo crec que no eren gaire habituals, com a mínim a la nit.
Potser hi anaven més de tardes, quan els deixaven sortir del quarter per anar a
passeig. De tota manera, sembla que es va notar quan van treure les casernes
de Sant Domènec.
De macarres, n’hi havia, però no els veies. Només apareixien a última hora,
quan la puta plegava i venien a buscar-li calés.
A part dels bars, durant anys hi va haver tres cases de barrets a la ciutat que
tenien una certa fama: el Salón Rosa, Ca la Blanca i El Racó.
Nosaltres ho corríem tot, fèiem la ronda dels catorze bars, però no pas per anar
amb les dones, perquè no teníem calés. De fet, les dones ens havien posat
com a motiu “els floreros”, perquè no sempre consumíem i ens limitàvem a
seure i mirar. A mitjans dels cinquanta, les prostitutes del barri cobraven 25
pessetes, més una pesseta per la dona de la neteja. En anys successius el
“servei” s’anava apujant de duro en duro. Als setanta devia costar unes 300
peles. Aquestes quantitats, en aquell temps, eren força considerables i no les
podia pagar qualsevol. No sé com es repartien aquests calés la puta i la
mestressa, però jo crec que anaven a mitges; meitat i meitat.
En general, els bars eren nets i les prostitutes tenien cura de la higiene.
Sempre rentaven l’home abans de l’acte i la prostituta passava una revisió
mèdica periòdica. S'ha de pensar que hi anaven metges, advocats, gestors i,
sobretot, molts militars de paisà. S’hi sentien bé, era el seu territori. El client,
fins i tot podia demanar el carnet per comprovar que la prostituta hagués passat
la revisió mèdica. Només hi havia algun bar que estava una mica més
degradat, on hi havia més gent gran i rodamóns. Recordo també una velleta