Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

“una ciutat de putes a tres pessetes”. Curiosament, però, el mateix Pla remarca
a El quadern gris, rememorant els 20 dies de mili -va resultar excedent de
cupo- que va fer a Girona: “A les cases, les senyoretes eren molt cares: valien
tres pessetes”.
Segurament Pla no trobaria gens desenraonat aventurar que Rusiñol hagués
escrit a Girona, durant les tardes plujoses que no podia sortir a pintar i engolia
absenta a dojo, una novel·la titulada La niña gorda, una sàtira tràgica sobre una
nena elefantina que acaba convertint-se en l'atracció d'una barraca de fira.
Potser Rusiñol es va inspirar en alguna de les prostitutes grasses i grollerament
maquillades de Girona que tant destrempaven Josep Pla.
Al grafòman empordanès tampoc no li agradava el “barri xino” de Barcelona. Si
alguna vegada es submergia “en els carrerons de la part baixa del districte
cinquè”, no hi podia aguantar gaire estona: “Dels carrers, venia una tan
repugnant olor de pixats, que acabava portant-me el mocador a la boca i al
nas”. Sobre els bordells de Girona, Pla va escriure que eren “sinistres, laterals i
misteriosos”.
A El quadern gris, Pla rememora també els seus anys d'estudiant adolescent a
Girona, inseparables d'una pressió eròtica que defineix com a “tan evaidora que
de vegades sembrava, sobretot caminant pels carrers, com si la portéssiu a
sota del braç -com si portéssiu un pa de barra sota l'aixella”. Al llibre hi refereix
una agredolça visita a un prostíbul gironí per part d'una colla de nois de 15 anys
que s'escapen de la tutela dels hermanos maristes. Els escolars acostumaven
a pujar cada dijous al santuari d'Els Àngels, situat al cim d'una muntanya
propera a la ciutat, amb un camí que partia de la vall de Sant Daniel, a tocar del
barri vell de Girona. Durant la desordenada baixada, un grup d'adolescents
“reunits per una o altra obsessió eròtica” aprofitaven una corba tancada i
ombrívola del camí per posar-se a córrer frenèticament, guanyar temps al gruix
del grup i plantar-se al “barri xino” amb vint-i-cinc minuts d'antelació respecte el
gruix del grup. “Quan arribàvem a la petita porta d'accés de l'escala que
conduïa a la “casa”, estàvem suats, vermells i bufàvem com un dofí encerclat.
Havíem corregut una horeta llarga per un camí infernal, saltant i relliscant, com
esperitats”. Pla explica que havien canviat les “olors delicioses” del bosc per
“les emanacions fètides de la Girona més pútrida i miserable”. La persona que
els obria la porta del prostíbul, a on penetraven silenciosament en fila índia, era