Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

però a mi, suposo que perquè no he estat mai quieta en un lloc, no em tenen
en “nòmina”.
(La mestressa del local interromp l'entrevista: “Vinga, vinga, ja n'hi ha prou!, a
beure, a “pujar”...o al carrer!)
Les “bones noies” dels bordells gironins
La brutícia, la degradació, la sordidesa i la misèria semblen ingredients gairebé
indispensables per a qualsevol descripció física del Barri xino de Girona. Ara
bé, una altra cosa són les prostitutes que es movien en aquest escenari
indecorós. La majoria dels clients i veïns entrevistats per aquest treball parlen
amb estimació i nostàlgia d'aquestes prostitutes. Els clients recorden que la
mateixa organització de la prostitució fomentava que prostitutes i clients, abans
o després del servei sexual, esdevinguessin companys de confidències a la
barra del bar. La majoria establia amb les prostitutes una relació que anava
molt més enllà de l'intercanvi sexual. Moltes meuques es convertien en xocants
conselleres matrimonials o en improvisades psicòlogues que havien de
trampejar els alts i baixos emocionals dels seus clients. Aquesta relació queda
exemplificada amb algunes velles prostitutes del barri, que conserven, encara
ara, els seus clients de fa més de 25 anys. Molts veïns, més que escandalitzarse
amb la feina d'aquelles dones, contemplaven amb tristesa i impotència la
vida que es veien obligades a portar. En molts casos, la relació a les botigues o
al mateix carrer feia que el veïnat conegués determinades misèries de les
prostitutes, algunes de les quals tenien fills petits, pares malalts o marits
violents al seu càrrec.