Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

constitueix un bon sacsejament de les consciències. N'hi ha prou de recordar
un fragment del capítol “La dona objecte” del llibre de Maria Aurèlia Capmany
La dona a Catalunya: “la prostitució, negada o tolerada, legalitzada o
hipòcritament perseguida, ha existit i existeix; hem de pensar en conseqüència
que, en l'ordre aparent de la vida humana, hi ha alguna falla d'engranatge.
Quan l'home ha organitzat al marge de la seva vida social pública i privada tot
un comerç dedicat a proporcionar-li plaer, i que aquest plaer li sigui atorgat
mitjançant una remuneració, ens ha de fer suposar que el triomf de l'esperit
dóna uns pèssims resultats.”
“Aquelles noies tenien molts diners per gastar. El carrer vivia d'això.”
Amparo Moya, veïna
(Entrevistada a la casa del carrer de La Barca on viu des de l'any 1945. Parla
català.)
Vivia a Barcelona i, amb la guerra, vaig anar a viure a Salt, a casa dels meus
avis. Després vaig anar a servir a casa del senyor Triadú, que tenia una
agència a Girona. Quan em vaig casar amb el meu marit vaig treballar un any a
la fàbrica. Coneixíem el procurador d'aquesta casa i vaig venir aquí l'any 45,
amb 25 anys. I encara hi sóc. Menys els tres anys que vaig ser fora perquè la
van tirar a terra i la van fer de nou. Quan vaig arribar aquí aquest barri tenia
mala fama. De dia, res. Però a la nit havíem sentit de tot, fins i tot trets.
Nosaltres no li dèiem el “barri xino”, però tothom sabia que ho era. Quan deia
que vivia a La Barca tothom s'esgarrifava. Tothom sabia quina mena d'ambient
hi havia aquí al costat. Però per nosaltres no era així. Als anys quaranta hi
havia molta vida. Hi havia de tot. Hi havia llibres, fleca, espardenyeria,
peixateria, carnisseries, perruqueries, comestibles... Era un lloc molt ple
d'activitat. Ara és molt maco, però no hi ha res; per comprar peix has d'anar a la
plaça. Aquelles noies donaven molta vida i tenien molts diners per gastar. I no
els hi costava gaire de guanyar. No miraven prim. El carrer vivia d'això. Però a
les nits era diferent. L'ambient no era bo. Només en aquest tros de carrer hi
havia set bars. Això no són romanços. No tots eren de cites, però l'ambient era
semblant a tot arreu. Aquí a prop recordo el bar Málaga. En recordo un altre
que es deia La Font. En aquest carrer vèiem les dones, però el focus era en els
carrers que sortien d'aquest. Normalment, les dones eren a dins dels bars i a