Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

algunes cases de barrets de la ciutat van servir de refugi de monges i capellans
durant la persecució de religiosos que va seguir a l'aixecament militar del 18 de
juliol de 1936. El fet no ha estat documentat històricament, tot i que aquesta
actuació de les prostitutes ha quedat en la memòria popular d'algunes
persones. Mite o realitat? El periodista Emili Casademont és un dels que s'ha
fet ressò, sense entrar en detalls, d'aquest fet: “(...) en el bon sentit, aquelles
“nenes” també feren favors immensos, ja que durant la guerra civil, salvaren la
pell d'uns quants capellans, tot amagant-los a les habitacions dels pecats...”
Possiblement, la fugida de monges i capellans davant la violència incontrolada
que podia caure'ls al damunt, va fer aparèixer tota mena de suposicions sobre
els possibles amagatalls. Que aquests amagatalls poguessin ser prostíbuls
afegia una morbositat molt interessant a la situació. Sembla que molts es van
amagar en indrets força propers i no van portar gaire lluny la seva fugida.
També hi van haver convents que van ser respectats i els seus integrants no
van patir cap mena de violència.
“L'Onze va amagar monges a les golfes”
(A partir d'entrevistes amb dos testimonis que van conèixer l'establiment i la
seva fundadora)
L'Onze, que popularment s'anomenava Ca la Pilar pel nom de la seva
mestressa, era un prostíbul que ocupava un estret edifici de tres plantes al
número 11 del carrer de Sant Josep, darrere de l'antic Cinema Modern. Es va
inaugurar el 1929 i va tancar portes als anys 60. Era un local una mica avançat
a la seva època, més net i més senyor que d'altres establiments. Les noies,
normalment entre 7 i 8, vivien al mateix edifici. També feien els àpats al mateix
establiment. A la planta baixa hi havia la cuina i el menjador, al primer pis hi
havia un bar amb barra i un saló on les parelles podien ballar i tancar els
tractes. Les habitacions eren a dalt. Mai no hi va haver cap conflicte. Si algú
tenia por de ser reconegut, podia sortir per una altra escala. Hi havia una
cuinera excel·lent i una dona que netejava les habitacions. El prostíbul era una
creació de la seva fundadora i va durar fins que ella el va tancar.
La Pilar era una dona molt estricta, amb molt de caràcter, però molt educada i
bona persona. Vivia en una casa del mateix edifici que comunicava amb el local
per una porta. Ella mateixa resolia qualsevol problema. Havia nascut a Madrid,