Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

manera que les administracions públiques, els estaments policíacs i la societat
civil fan els ulls grossos davant el que succeeix al barri, molts literats,
historiadors o periodistes opten també per evitar-lo.
No deixa de sorprendre també que en èpoques més recents, durant els anys 80
i 90 del segle XX, notables escriptors que han descrit amb vocació periodística
o poètica tots els racons de la ciutat hagin tancat els ulls davant del barri i, en
molts casos, no l'hagin ni tan sols esmentat en obres que pretenien oferir una
mirada global sobre Girona. És possible que aquest oblit fos degut al fet que el
barri va començar a ser percebut, a finals dels 70 i principis dels vuitanta, com
una rèmora del passat, com una envellida i minúscula purulència que havia de
ser extirpada d'un moment a l'altre. Les darreres evocacions del barri de finals
del segle XX, la majoria en textos periodístics, no són menys decadents que les
de principis de segle, però prenen sempre un to elegíac.
Una reflexió que el professor de literatura Jordi Castellanos aplica a
determinats barris de Barcelona en un article sobre l'atracció literària del Barri
xino de la ciutat comtal, podria fer-se extensiva a Girona en la seva totalitat:
“N'hi ha (de barris) que compten amb més prestigi social i amb una forta
tradició literària: són els barris de Ribera i els del voltant de la Catedral. Aquests
acaparen la tipicitat i es vesteixen de mite fins a museïtzar-se, fins a convertirse
en la representació vivent de la col·lectivitat, en l'essència de la ciutat. Però
el districte cinquè no és prou vell ni prou mort. Simplement: va acumulant
pobresa, delinqüència, prostitució i espectacles, tot per atraure, amb la fosca
crida del sexe, els clients de la ciutat burgesa.”
El rastreig de la presència del Barri xino de Girona a la literatura ofereix un
llistat d'obres molt diferents. Hi ha creacions literàries que han escollit l'indret
per situar una part de la seva trama, d'altres que s'han inspirat en el seu
ambient o en un local -ja sigui de manera reconeguda o encoberta-, algunes
evocacions nostàlgiques d'experiències viscudes al barri o fins i tot
composicions poètiques que recreen vivències infantils. Repassem a
continuació, en una anàlisi que no pretén ser exhaustiva però sí significativa,
algunes d'aquestes obres.
.Josafat, Prudenci Bertrana, Edicions 62, febrer de 1985 -setena edició-.
La història del campaner de la catedral de Girona, escrita per l'escriptor,