Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

més degradada urbanísticament del Barri Vell” i que “En els últims anys capital
especulatiu ha adquirit alguns immobles en aquesta àrea”. L'article esmenta els
problemes amb els que topa el Consistori per fer un plaça al cor del barri: “Al
barri xino l'Ajuntament vol fer un buidat d'edificis per fer una nova plaça, però
els seus interessos han xocat, segons fonts del sector immobiliari, amb els
interessos del capital especulador, que fa cinc o sis anys va fer adquirir
immobles estratègics”.
-La droga que corria pel Barri xino per aquests anys s’amagava en llocs
inversemblants. Ja hem esmentat abans l'amagatall de sota els ous d'un bar.
Una notícia del 26 de setembre de 1993 a Diari de Girona s'obre amb el
següent titular: “Amagava sota les pedres l’heroïna per vendre-la al barri xinès”.
El detingut, segons fonts policíaques, “es dedicava a vendre heroïna al barri
xinès de la ciutat i perquè no el descobrissin, havia fet un forat en una paret
que tapava amb una pedra”. La policia, que va incautar al traficant tres petites
bossetes de plàstic segellades amb foc, assegura que la detenció es va produir
gràcies a la col·laboració ciutadana.
-Diari de Girona informa, el 22 de febrer de 1995, que “La rehabilitació urbana
del sector Pou Rodó costarà uns 1.300 milions”. L'àmbit d'actuació de la
reforma serà de 7.048 metres quadrats i estarà comprès per l'illa d'habitatges
de la plaça de Sant Feliu, el carrer de la Barca, el carrer Bellaire i la Pujada del
Rei Martí, explica la notícia. El pla especial, redactat per l'arquitecte Xavier
Canosa, preveia crear 123 habitatges, alguns de nova planta i d'altres
rehabilitant estructures en bon estat. S'hi preveia l'enderroc de 2.700 metres
quadrats de l'interior de l'illa del Pou Rodó, on es va obrir una plaça de 500
metres quadrats.
-El president de l'associació de veïns i comerciants del barri de Sant Fèlix, el
malaguanyat Pere Pujolràs, parla de la situació del barri en una entrevista
publicada a Diari de Girona el 18 de maig de 1993 i no es mossega la llengua a
l'hora de definir la degradació d'alguns indrets: “Hi ha carrers en els quals ja no
hi ha ni rates. Com que no hi ha ningú, ni queda res, les rates han de marxar
perquè es moririen de gana”. Respecte a la desaparició de la prostitució,