Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

aparentemente lícitos a que declaren dedicarse para encubrir su verdadero
objeto”. A l'article tercer es donaven les ordres per tal que les autoritats
s'encarreguessin de la clausura: “...la Autoridad gubernativa proceda a la
clausura y desalojo inmediato de todas ellas. De igual modo, procederá con las
que en el futuro intentaren establecerse...”.
El periodista Emili Casademont i Comas, en un article de 1997 a Diari de
Girona, fa referència a aquest tancament de prostíbuls: “Ca la Rossa, que més
tard rebria el nom de Salón Rosa, i El Racó foren dos cèlebres i llegendaris
prostíbuls del “barri xinès” gironí, juntament amb l'anomenat Ca la Blanca, que
“s'esfumaren” l'estiu de 1956. O sigui, quan es decretà el “tancament general”
de les cases de barrets existents a tot l'Estat espanyol”.
Els prostíbuls
Els “bon llochs” de la mala vida
El “barri xino” de Girona ja és història, però per la seva mateixa condició d'espai
marginat i reclòs, allunyat de la visibilitat del conjunt de la societat, deixa un
rastre obscur i difícil de resseguir. En molts casos, no hi ha dades fiables que
permetin dibuixar un perfil del nombre d'establiments o de prostitutes que hi
treballaven, i cal refiar-se d'informacions dubtoses o testimonis orals. No és fins
a finals dels seixanta i primers dels 70 que el barri comença a aparèixer amb
certa regularitat a la premsa. Fins llavors, sobretot durant els anys més foscos
del franquisme, el barri era un indret que tothom coneixia però sobre el qual hi
havia el pacte tàcit de silenci. Alguns documents antics, però principalment
referències literàries, ofereixen informació interessant sobre el seu probable
origen. L'objectiu d'aquest llibre és que, obrint al màxim el compàs de la
recerca i garbellant tota mena de dades, es pugui oferir una visió entenedora
d'aquest espai i de les seves formes de relació.
El “barri”, concentrat principalment en un entramat que formen els carrers
Bellaire, Pujada del rei Martí, Portal de la Barca, Pou Rodó, Mosques i Barca,
va arribar a tenir gairebé una vintena d'establiments dedicats directa o
indirectament a la prostitució en la seva època de màxima esplendor, entre els
anys 60 i 70, la majoria dels quals als carrers Portal de la Barca i Pou Rodó.