Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

ordells i les seves lleis: “Eren freqüents les cases en què algunes eludien el
compliment d'aquelles prescripcions establint-se secretament en altres punts de
la ciutat i exercint en ells a la sordina del seu vil ofici, fins que descobertes més
aviat o més tard els amagatalls on es trobaven ocultes, es veien rigorosament
impel·lides a optar entre el seu immediat retorn al bordell, o sortir al moment de
la població sota pena de ser públicament fuetejades”.
Aquests bordells gironins descrits en la documentació dels segles XIV i XV
apunten sempre a l'entorn del barri de Sant Pere, tot i que posteriorment,
segons adverteix l'historiador Josep Clara, apareixen altres escrits que parlen
de “bons llochs” a la vora del Portal Nou i al Mercadal.
L'origen de la prostitució del que fou conegut com a “barri xino” de Girona
podria obeir també, a més d'aquesta antiga tradició consagrada per les lleis
reials, al fet de tractar-se d'una zona d'entrada a la ciutat. Això va fer que s'hi
ubiquessin alguns hostals per donar servei als viatgers. Evidentment, entre
aquests serveis s'hi podria trobar l'oferta de “dones públiques”. Aquests
incipients hostals-bordell, que a vegades serien una competència directa dels
que comptaven amb un reconeixement oficial, van anar derivant amb els anys
en un reducte de bars especialitzat en serveis sexuals. Els establiments van
anar adaptant-se a les diferents èpoques, però al llarg dels anys persistiran uns
carrerons, coneguts per tothom i populars a tota la contrada, en els quals serà
possible satisfer la demanda sexual.
També hi ha una explicació llegendària i probablement falsa, segurament
sorgida de l'anticlericalisme de la població, recollida per Josep Maria Bartomeu
de la tradició oral a Diari de Girona, que situa les primeres cases de prostitutes,
fosques i humides, en un raval de l'església de Sant Feliu entre els anys 1300 i
1400, habitades principalment per dones jueves, molt joves i boniques, que
s'havien convertit en favorites dels clergues de la ciutat i eren protegides per
persones riques i influents.
En un anomenat Manual d'Acords de 1602 que es conserva a l'Ajuntament de
Girona es llegeix el següent: “Per Reial ordre del 7 d'abril el rei mana que totes
les dones públiques estiguin apartades dels llocs sagrats i altres cases on
visqui gent honesta i que se'ls assenyali un extrem de la ciutat apartat del
concurs de la gent i a quatre-centes passes de l'entorn dels convents i llocs
sagrats”. En aquest mateix Manual es transfereix la propietat d'aquest espai als