Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

molts diners a la setmana, però també havia de pagar perquè em guardessin
les criatures. Al meu rebost hi havia de tot i a casa mai no ha faltat de res;
sempre el bo i millor. N'hi havia algunes que em tenien enveja. I a més, n'hi
havia que feien el mateix que jo d'amagat i no volien que fos dit; i d'altres que
ho haurien volgut fer però no van poder perquè eren uns lloros. Moltes vegades
també empenyia els homes a anar amb les que mai no es menjaven un rosco.
Els hi deia, vés amb aquesta, que tothom ha de menjar aquí. Allà tots ens
ajudàvem. Si algú no tenia menjar, n'hi donàvem. Hi havia mestresses molt
bones. Jo no en vaig trobar cap que m'explotés, però sé que les del Racó les
passaven canutes perquè la mestressa els hi fotia la meitat dels calés i no les
deixava sortir mai. Nosaltres érem més lliures; però havíem d'estar a dintre i no
podíem sortir al carrer a fer la cantonada.
Recordo que als bars teníem una olla de carbó i la màquina de música, que hi
tiraves un duro i sortien uns pasdobles i uns tangos que enamoraven. Érem
molt arriades: agafàvem el primer pagès que passava i li dèiem: “Vine, maco,
que ballarem un tango!”
Molts dels meus clients es queixaven de les seves dones. Em deien: “Es que la
meva dona és un moble de lujo, una calaixera.” Abans, els homes no
demanaven coses rares. La majoria eren pagesos, uns homes sense cap
malícia. Mai no he tingut por de cap client; més aviat de la policia.
La gent no ens rebutjava per ser putes, però tampoc no ens barrejàvem amb
les altres dones. Normalment no sortíem, no anàvem al cinema ni a passejar
amb la resta de gironins. Com a molt, algun cop me n'anava al “merendero” de
Sant Daniel a menjar amb algun pagès; i encara ell havia de donar alguna cosa
a la mestressa. N'hi havia un que venia de Salt i quan passava pel barri, pujava
les dones a la tartana.
El barri no era un lloc brut. Nosaltres rentàvem els homes, fins i tot Ca la Vasca,
que tenia fama de bruta i l'aigua era glaçada. No com aquestes d'ara a les
carreteres, que ho fan de qualsevol manera. Jo no vaig agafar mai cap infecció.
Em tractava el meu metge, el doctor Figueras. Però n'hi havia moltes que
embrutien els homes i després els clients tornaven al bar per queixar-se. Per no
quedar embarassades fèiem servir un tall d'esponja amb sabó de coco i anys
més tard ja va arribar la injecció del Topasel, que et durava un mes.
La veritat és que són poques les putes d'aquell temps que poden explicar-ho.