Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

eure de franc als bars i després van exigir una certa quantitat de diners per no
començar a ferir algú amb les navalles que exhibien. Les amenaces, que en
alguns casos van tenir efecte, es van anar repetint en diversos bars del mateix
carrer. L’ambient del barri que dibuixa aquest article, a partir del qual es pot
deduir també que hi ha bastants més incidents dels que arriben a la llum
pública, és ben poc engrescador: “L’ambient a la zona del carrer Pou Rodó i
voltants està esvalotat des de fa unes setmanes per les agressions i robatoris
que últimament es produeixen amb més assiduïtat; els atracaments amb arma
blanca són més freqüents darrerament que abans, i fa poc s’han presentat
dues denúncies molt concretes per un atracament que podrien portar com a
conseqüència el tancament d’un dels establiments de la zona”.
En el diari d'aquest mateix dia es consignen les multes del Govern Civil als
bars, discoteques i establiments públics, un mes després de l'aplicació d'un
reglament d'horaris més estricte. Hi apareixen el tancament del bar Toyoca, per
prostitució; i el bar Pepe, “per delinqüència i drogues”.
-El Punt Diari va publicar, durant els anys 1984 i 1985, una sèrie d’articles sota
el títol genèric de Tots els carrers de Girona. Resulta interessant revisar la
descripció dels espais i els ambients dels carrers del “barri”. En l’escrit sobre el
carrer Bellaire, J. Clara escriu: “Com en d’altres punts d’aquest barri de la
Barca, hi ha bars i animació de clients que, després del treball, xerren i es
desfoguen dels problemes quotidians”. Ramon Alberch, en l’article sobre el
carrer de les Mosques, l’any 1985, esmenta que aquesta via urbana serveix per
posar en comunicació el carrer de la Barca amb el del Pou Rodó, “al cor del
que hom anomena el barri xino de Girona”. Descriu així la seva activitat
comercial: “No es contempla cap mena de comerç, ni equipament, si bé és de
domini públic que el negoci fonamental de tot aquest indret –juntament amb el
carrer veí del Pou Rodó- és el de la prostitució”.
En l’article dedicat al carrer del Pou Rodó, J. Fabre anomena aquesta via “l’eix
central del barri “xino” gironí, d’allò que a la ciutat se’n diu, senzillament, “el
barri”. Assegura que “s’hi comptabilitzen una dotzena de bars on és possible
contractar les prestacions sexuals de més bon preu que és possible trobar a
Girona. També els portals o enmig del carrer, dones públiques ofereixen els
seus serveis a qualsevol hora del dia”. Recorda també que el tram més proper