Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

“Les putes veteranes acusaven les drogoaddictes nouvingudes de
competència deslleial perquè abaixaven els preus”
(Pep Just, Serveis socials municipals, aplicació programa Onyar Est. Anys 89-
94)
A principis dels 90, els bars de prostitutes que quedaven al “barri” no arribaven
a la desena. Estaven molt degradats. Les dones que practicaven la prostitució
devien ser una quarentena. Hi havia un sector de prostitutes veteranes, que en
molts casos superaven de llarg els 40 anys, i d'altres putes més joves, en molts
casos d'ètnia gitana o vinculades a la drogoaddicció. Gairebé no hi havia
estrangeres. La majoria eren originàries de Galícia, Extremadura o altres
regions espanyoles, tot i que portaven molts anys vivint a Catalunya. Hi havia
un cert “mal rollo” entre les putes tradicionals i les nouvingudes, sobretot amb
les que eren addictes a l'heroïna. Sovint, aquestes darreres eren acusades per
les “veteranes” de competència deslleial, perquè abaixaven els preus en funció
de les necessitats de la seva addicció. Existia una llei no escrita de mantenir un
límit en els preus.
Hi havia dones que exercien la prostitució seguint la tradició de la mare. Fins i
tot una mare i una filla exercien la prostitució al mateix barri, i en alguns casos
feien parella en el cas que fossin requerides per algun client.
Quan la degradació del barri i l'enfonsament del negoci es va fer evident als ulls
de tothom, les prostitutes més joves i les drogoaddictes van marxar a d'altres
zones, mentre que les més grans, amb dificultats per trobar una sortida laboral
diferent, van poder ser recol·locades en d'altres feines amb ajudes de
l'administració. El tancament de locals va ser seguit, con en un efecte dominó.
Algunes van entrar a fer feines auxiliars a l'ajuntament, d'altres a la Generalitat,
i també van trobar feines en empreses de neteja o en l'atenció d'avis a domicili.
Durant un temps, aquestes prostitutes més grans van mantenir alguns “amics”
com a forma de subsistència. El negoci era molt residual. Aparentment, les més
grans no s'avergonyien especialment de la seva feina; ho tenien plenament
assumit.
L'existència de xulos em sembla una mica mitificada. No existien gaires casos
de dependència sentimental amb un home que les obligués a prostituir-se, una
altra cosa era el tracte amb l'amo o la mestressa de la casa de barrets. Sí
existia relació de dependència amb les noies drogoaddictes i els seus