Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

“Presencia, núm. 994, 1990. Croquis dels locals.”
L'any 1990 queden al barri poc més d'una trentena de prostitutes, la majoria de
les quals superen -algunes amb escreix- els 35 anys. Només aguanten vuit
bars de “cambreres”, després que a finals del 89, la policia ordenés clausurar,
per ordre judicial, els bars Lina i Edén. Els bars encara actius eren El Río, El
Chino, Málaga, Vedette, La Cuadra, El Portal, Copacabana i El Trébol. Havien
desaparegut El Vasco Andaluz, Núria, Edén, Costa Brava, Los Faroles, Lina,
Capri, Mari, El Dorado i Cafeteria Girona. La revista Presència publica, citant
fonts policíaques, que es continua fent la ronda pel barri perquè al davant de
dos bars del carrer de La Barca, el bar Pepe i La Font, es concentren els
camells i alguns petits delinqüents. En una conferència pública de l'any 1996,
l'alcalde, Joaquim Nadal, concreta que al barri queden “només 6 prostitutes”.
La policia havia començat a detectar els primers casos de tràfic d'estupefaents
entre els anys 1980 i 1984. Algunes prostitutes van començar també a
consumir-ne. Les meuques més veteranes d'aquell temps recorden que les
dones enganxades a la droga arribaven fins i tot a robar la cartera als clients,
que acabaven deixant el barri i buscant altres indrets.
“A moltes jovenetes les coneixíem abans d'entrar en la prostitució per
culpa de la droga” Lluís Marimont i Consol Cebrià, forners al número 29
del carrer de La Barca.
(Es van jubilar i van deixar el barri fa dos anys. Viuen en un pis assoleiat de
l'Eixample.)
-El meu pare, que venia de Figueres, va comprar la fleca l'any 1918. Llavors, ja
era un forn. Jo sóc nascut al mateix número 29 del carrer de La Barca. Era un
barri de gent treballadora, empleats de fàbriques i alguns gitanos, sobretot al
Pou Rodó i Sacsimort, tot i que molts van marxar després a Vilarroja. Eren
bones persones. No eren gitanos nòmades dels que anaven amb la tartana i es
paraven a la Devesa.
-Per la gent que no hi vivia, La Barca era un lloc poc recomanable. Quan jo em
vaig casar amb en Lluís tothom em deia: A La Barca aniràs a viure? I jo els
deia: No em caso pas amb el carrer!
-Durant molts anys, no hi va haver mai grans conflictes. Potser només algun
borratxo, algun home gran, alcoholitzat, que trobaven per allà estirat, dormint.