Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

que declaren una edat superior per evitar problemes. Sorprèn que gairebé de
manera general, la barrera de l'edat mínima sigui fixada als 23 anys. Hi ha,
però, sorprenents excepcions, com una nena de 14 anys censada com a
prostituta al padró de 1950. Es tracta d'una menor originària d'Albacete que
declara no saber llegir ni escriure i que resideix a Girona des de fa un any. Això
ens fa suposar que va començar la seva feina de prostituta a Girona als 13
anys. Apareix censada al carrer de Sant Narcís número 6, primer pis, un carrer
que constituïa la continuació natural del Pou Rodó i que més endavant perdria
el seu “sant” nom en benefici d'aquest.
Alguns historiadors i estudiosos de la prostitució han detectat que la Guerra
Civil genera a Espanya un bon nombre de vídues i noies joves sense
sosteniment familiar que acaben dedicant-se a la vida prostibulària o que es
veuen obligades a complementar els seus ingressos prestant serveis sexuals.
La lleugera disminució en l'edat que apareix reflectida al padró del 1940 podria
apuntar en aquest sentit.
Els padrons municipals reflecteixen també una gran mobilitat entre el col·lectiu.
Els prostíbuls més actius i coneguts feien bandera de la renovació constant de
noies, que permetia als clients habituals veure “palla nova”, per usar l'argot de
l'època, cada dos o tres setmanes. Aquesta mobilitat es va mantenir fins que el
Barri xino de Girona entra en crisi, a finals dels setanta i principis dels vuitanta.
Llavors, les prostitutes són gairebé sempre les mateixes i van envellint al
mateix ritme que els locals on exerceixen.
Les dades municipals demostren que als prostíbuls més grans, com el del
carrer Sacsimort, 4, la mobilitat era molt més elevada. De les 12 dones
censades el 1930, n'hi havia dues que portaven dos anys a l'establiment, dues
més residien a l'indret des de feia un any, després n'hi havia dues amb 8
mesos, una amb 7 mesos, una amb 6 mesos, dues amb 2 mesos i dues amb
un mes. En aquest cas concret, la mestressa era francesa, igual que tres de les
seves pupil·les. La resta eren de València, Lleida, Barcelona, Tarragona i Osca.
A títol de curiositat, cal fer esment de la xocant meticulositat dels redactors
d'alguns d'aquests padrons municipals, tot i córrer el risc de desviar-nos del
tema que ens ocupa. El de l'any 1920, si bé no ens ofereix gaires dades
rellevants sobre les dones que exercien la prostitució, conté algunes definicions
d'activitats que criden l'atenció. Constitueix gairebé una rutina que la professió