Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Les difuses fronteres de l'èxtasi
El pes feixuc de la influència del clergat i la repressió en molts ordres socials
que han suportat els gironins al llarg de la seva història segurament també han
condicionat la seva manera d'organitzar la prostitució. Per molts visitants
resultava força xocant que, en una ciutat on la monumentalitat religiosa
aclaparava a cada passa, el reducte del pecat estigués durant anys tan a prop
de l'omnipresent catedral i, en alguns casos, a quatre passes d'esglésies i
convents. Si es vol vincular una cosa amb l'altra, algú podria pensar que la
pressió religiosa i el control estricte de la moral havia trobat en els prostíbuls
una necessària vàlvula d'escapament.
Una de les raons que expliquen que el Barri xino de Girona hagi romàs tant de
temps inalterable al cor mateix del barri vell és la seva recòndita situació. Els
seus carrers eren fàcilment evitables pels vianants i la seva àrea quedava
perfectament circumscrita a unes poques illes de cases. Era un “mal”
perfectament delimitat, que no podia escampar-se i que, a més, tenia
l'avantatge de no ser gaire visible.
Narcís-Jordi Aragó toca tangencialment al llibre Girona, ara i sempre, aquesta
barreja de religiositat i sexualitat que suposa el veïnatge de prostíbuls i
convents. Aragó, sota el títol La sensualitat dissimulada, recorda que “la
prostitució és a Girona especialment sòrdida, com correspon a una ciutat
reprimida”, i afegeix: “Per fer-ho més complicat, més dramàtic, més
contradictori i repressiu encara, el “barri” gironí, amb el seu llòbrec
encreuament de carrerons, es troba arran mateix d'un convent de monges de
clausura”. Bertrana ja va deixar escrit que “les altes i misterioses parets
conventuals, sense una obertura ni un espiell ni un forat, gairebé enfrontaven
amb les encortinades finestres del prostíbul”. El mateix autor, un dels que va
explorar amb més coratge aquesta difusa frontera entre l'èxtasi religiós i el
sexual, descriu en un passatge d'El vagabund “l'emocionant proximitat del
convent de les Caputxines amb la casa de plaer de més renom i crèdit entre els
compradors de lascívia a preu mòdic”. Aragó recull una cita aclaridora sobre la
“sensualitat” dels gironins del doctor Francesc Gelabert, veí de Montpeller: “Su
gran sensibilidad les hace buscar con ardor los placeres sensuales; los
preceptos y los ejemplos de un clero numeroso y respetable por sus