Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

estudiants dormien com socs. “La decepció havia estat tan considerable que
l'obsessió de l'erotisme desapareixia durant un dia o dos. Després tornava. El
dijous següent es presentava amb un aspecte frenètic i encegat. Era un mai
acabar”.
Al mateix llibre hi ha d'altres descripcions, també prou decadents, del “barri”
gironí, pel qual Pla passeja quan ja és adult. “En aquella hora el barri era desert
i el vici que, segons la hipèrbole habitual, s'hi practica tenia l'aire d'anar -per dirho
amb el judici que de vegades utilitza Pujols- molt de capa caída.” En aquest
mateix fragment en destaca la descripció d'un suposat macarró: “A l'entrada del
carrer de les Mosques hi havia un home d'uns trenta-cinc anys, petit, ros, front
estret i sortit, cara trencada i ulls esmorteïts, llavis secs i tremoladissos, bigoti
moll, que caminava marcant les formes. Portava talons més aviat alts i
semblava un xaiet petulant...”. En la passejada, Pla es veu sorprès pel xiscle
agut d'una dona que obre de sobte la finestra d'un d'aquells carrerons.
L'escriptor no pot precisar si el xiscle és a causa d'algun dolor o conseqüència
d'un estat d'excitació produït per l'alcohol, però li fa recordar que en la seva
època escolar, en aquell mateix pis, hi havia “un ball de maturrangues”. Pla
constata que aquest qualificatiu atribuït a les prostitutes ha caigut, sobretot a
Barcelona, en desús.
També a Girona, un llibre de records podem trobar una descripció planiana
d'aquest espai de marginalitat i prostitució: “El paratge era poc respectable: era
freqüentat per vagabunds, gitanos i captaires i per alguna ruïna humana
desfeta i pintada”.
Al volum 38 de l'obra completa, que aplega composicions molt diverses sota el
títol Escrits empordanesos, Josep Pla recupera la dita de “Lo gaiter de la Muga”
(Fages de Climent) referida a la possibilitat de ser robat per les noies acabades
d'arribar -palla nova- al conegut prostíbul El Racó: “Cal nedar i guardar la roba
si al Racó hi ha palla nova”.
-Los cipreses creen en Dios, José Maria Gironella, Editorial Planeta, 1952
El carrer de la Barca, que la majoria de les vegades és anomenat simplement
“la Barca”, serveix per donar nom a tot un barri descarnat i marginal de Girona
a la novel·la Los cipreses creen en Dios, de José Maria Gironella (Darnius, Alt
Empordà, 1917-Arenys de Mar, Barcelona, 2003). És un escenari que degrada