Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

posta per a tartaners i cotxers de les diligències de Banyoles i la Bisbal!”. La
descripció del local no difereix gaire d'altres obres literàries del mateix període:
hi apareixen les “cortinetes rebregades” que dissimulaven la foscor de l'interior,
“la bafarada de tabac ordinari i cafè de xicoria” i unes cambreres amb “el
davantal blanc encanyonat, els llavis rabiosament vermells i, en el cercle dels
ulls, un excés de rímmel”. Pel que fa a la clientela del local, “als vespres
s'omplia d'oficials i fills de cases bones que, fent el noctàmbul, assentaven
plaça de “calaveres”. La “bagassa del Trink Hall” acaba emmalaltint i és
sotmesa a una delicada operació d'extirpació d'apèndix que, miraculosament,
acaba amb èxit. La noia, atesa a l'hospital per monges que li procuren atenció
mèdica i espiritual, pren la ferma decisió d'abandonar “l'ofici innoble de
cambrera d'aquell cafè de bordell” i fer-se monja. No serveixen de res els precs
del seu enamorat i la promesa de felicitat que ofereix a la jove francesa. “I, què
vols, sento entorn meu una pau mai sentida i, amb el meu penediment, el desig
de sacrificar la meva vida al Crist que m'ha salvat la vida i que em perdona...”.
Dominique, a més, justifica la seva entrada al convent exposant amb tota
cruesa a Montesinos que el món dels poetes no té res a veure amb la vida real:
“I per què no? Més dura és la vida del món que la del convent! De quan
m'abandonaren els meus a la voracitat de París, obligada a suportar fred,
misèria, fam, insults, vexacions, propostes innobles, em vingué la desgana del
viure. El món...! Pobres poetes que esteu acostumats a sentir les sirenes en les
vostres ànimes, ¿què en sabeu, de les realitats esgarrifoses del món?”
-Esbarzer, Josep Roig, 1929.
El metge i escriptor Josep Roig i Raventós (Sitges, 1883-Barcelona, 1966)
estiuejava a la vil·la de Blanes, on va tenir relació amb Joaquim Ruyra i el
dibuixant Joan Junceda. Les seves obres són d'un naturalisme crític i punyent.
El seu bon coneixement de la ciutat de Girona queda palès en aquesta
eloqüent descripció d'un carrer del “barri xino”, un paràgraf de la novel·la
Esbarzer que fou publicat íntegrament en català, enmig del text en castellà, pel
diari Los Sitios. Es tracta d'un escrit signat per José María Clará amb motiu de
la mort de l'escriptor, publicat a primers de setembre de 1966: “Era un carrer
estret, propici de la fosca, la humitat i el vici. Era un carrer que es veia que
tenia la consciència fosca i que s'amagava les turpituds en la penombra i