Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

explica: “Fa molts anys que ha mort. Estava més vinculada a la droga que res
més. Queden, això sí, un parell de bars que, a més, no obren cada dia. Per
aquí només vénen quatre pagesos que encara es pensen que estem trenta
anys enrere”.
-En una entrevista al Diari de Girona, el 10 de juny de 1993, el regidor del Barri
Vell, Josep Maria Birulés, parla d'aquest espai més degradat: “En la zona de
Sant Fèlix hi ha una situació de pobresa i marginació que no és d'ara, sinó que
és tradicional. A més, ha estat un sector en el qual es va desenvolupar la
prostitució que, de passada s'ha de dir, ha desaparegut. Ha estat, també, un
lloc d'immigració i de pas (...)”. Més endavant, dóna la raó a les queixes dels
veïns per la lentitud de les reformes: “La tenen (la raó). Ells van demanant la
realització d'un Pla especial que es va projectar fa ja 11 anys. I la veritat és que
s'han fet coses, però també ho és que no s'ha fet la revolució radical que la
zona necessitava”.
El 1997, a Diari de Girona, algunes cambreres dels tres bars que encara
queden al “barri xino” asseguren: “Si ens fan marxar, no sabrem on anar. Aquí
hem estat sempre. Som massa grans per canviar de feina i de costums. No fem
mal a ningú. Només volem que ens deixin quedar”. Una altra afirma: “Mai hi ha
hagut cap interès per aquest barri. Es fan visites guiades al barri vell i això
forma part del barri vell i d'una història molt real d'aquesta ciutat. Per què mai
han vingut aquí per donar-lo a conèixer a la gent? És una llàstima que ens
hagin tingut abandonats durant tants anys i ara ens vulguin fer fora amb
l'excusa d'una rehabilitació”.
Segons Presència, l'especulació urbanística a la zona es va iniciar el 1988, i va
anar en augment des d'aquesta data. Una societat immobiliària formada per
accionistes d'altres empreses immobiliàries de Girona oferia opcions de compra
per determinats habitatges. A mesura que el barri es “neteja”, comencen a
aparèixer projectes de reforma integral d'alguns edificis. Durant un temps,
segons es desprèn de les queixes veïnals publicades per la premsa, els
drogoaddictes del barri es van anar desplaçant al carrer Nou del Teatre, que el
grup gironí Sopa de Cabra va batejar en una cançó com “el carrer dels torrats”.