Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

de pavo. Devia tenir algun macarró gelós i com que va dir que el meu havia
estat el “polvo” de la seva vida, ell li va fotre un ull a la funerala, pobreta. Això
devia ser pels volts de l'any 1964. Aquella va ser la primera vegada que vaig
tenir relacions sexuals. Em vaig estrenar allà i vaig fer l'amor amb aquelles
dones tota la vida, fins que van tancar els bars. En guardo molt bon record.
Tenia feina a no embolicar-me amb cap, perquè moltes ja m'haurien volgut
pescar. Hi ha alguns casos de dones que es van acabar casant amb els seus
clients. Eren dones com les altres; si els agradava un home, volien estar amb
ell. Jo no me n'amago pas que anava al barri. Ni ara, ni llavors. Si m'hagués
guanyat bé la vida no m'hagués fet res de casar-me amb alguna d'aquelles
dones. Les altres dones no són gaire diferents, també n'hi ha d'hipòcrites. A mi,
m'agradaven aquelles dones. Eren molt carinyoses.
Jo vaig ser molt popular, al barri. Hi anava cada setmana, els dissabtes. No
sempre acabava amb alguna dona, de vegades només prenia una copa.
Primer, quan hi vaig començar a anar, crec que es pagaven 225 pessetes i
després van pujar el preu a 500 pessetes. Crec que es pagaven 100 pessetes
per l'habitació, que ja estaven incloses en el preu que et demanaven les dones.
Aquests preus eren força elevats i només els podia pagar algú que guanyés
molts diners. Hi havia dones guapíssimes. Sempre estava ple. Hi anava tota
mena de gent i de totes les classes socials. El barri de Girona havia estat dels
més apreciats que hi havia. Tenia molta fama. Gairebé era més bo aquest que
el de Barcelona. Allà tot era més pobre. Jo vaig fer la mili a Barcelona i, en
comparació, això d'aquí era un Edèn. A Barcelona era molt miserable.
Recordo alguns bars de Girona: El Xino, Los Faroles, La Vedette... Jo anava a
gairebé tots. Un dels que més m'agradava era Los Faroles. També hi havia, per
la zona del cinema Modern, El Safareig i L'Onze. Hi havia bars on les dones
eren més fixes. Algunes marxaven i tornaven al cap de mig any. Hi havia força
varietat de dones, de totes les edats. Tancaven a la una de la matinada i eren
força estrictes amb l'horari. Crec que alguns bars fins i tot tancaven l'estona
d'anar a sopar.
No hi recordo cap conflicte. Hi havia bona harmonia amb els veïns i els
botiguers. En aquests llocs sempre hi pot haver alguna baralla, però jo crec
que, en general, era molt tranquil i gens conflictiu.
Jo a vegades feia primer una mica de conversa amb les noies que