Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

More documents

Recommendations

Info

amorosos intensíssims que tothom coneixia però dels quals ningú no parlava”. Segons el periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó, Bertrana “inventa la combinació més explosiva per a la gent benpensant: la luxúria desfermada en l'àmbit del primer recinte sagrat de Girona”. -Neu de tot l'any, Prudenci Bertrana, Obres completes, Editorial Selecta, Barcelona, 1965. A l’obra teatral Neu de tot l’any, sembla que escrita el 1937 i no representada, Prudenci Bertrana col·loca al bell mig del pinyol argumental una casa de barrets, les seves meuques i els seus clients. Al primer acte ens presenta una “casa suspecta” en un “carrer de mala mort” d’una “ciutat de tercer ordre”, de la qual emergeixen “sorolls orgiàstics: cants, rialles, crits, puntejar de guitarres i drings de copes, percudides per culleretes de cafè”. Tot i que en cap moment parla de Girona, podem suposar que pren gran part de la inspiració d’aquesta peça breu dels ambients de les cases de barrets de Girona, la més famosa de les quals era aquells anys El Racó. Les acotacions de l’obra ofereixen aquesta descripció del salonet de rebre de la casa de Donya Sacsons –el curiós nom que té la mestressa de l’establiment-: “Ha de donar idea de correspondre a un modest prostíbul provincià. Una otomana amb coixins magres i descolorits, unes cadires velles, dos vetlladors damunt els quals encara hi haurà els vasos i les ampolles amb resquícies de beguda, deixades pels qui se n’han anat ara mateix. A la paret un gros mirall, antiquat, veterà del prostíbul, ratllat per temeràries temptatives de voler-hi escriure inicials, noms i dades servint-se d’un anell de diamants. Ací i allà alguna litografia no pas escandalosa, però sí representant beutats provocatives.” L’argument, sense gaires complicacions, es basa en una variant del tòpic de la prostituta redimida, tot i que alguns diàlegs adopten una posició de clara denúncia i podrien reflectir la situació real de moltes dones del “barri”. Neu de tot l’any ens presenta la història d’un jove pur i somniador de pagès que es posa malalt a l’interior d’un bordell de la ciutat on ha estat portat a la força pels seus companys. Mentre les prostitutes el refan, en una curació que s'allarga uns dies, s’enamora de Regina, una de les pupil·les de l’establiment. Es tracta d’un amor impossible que conduirà a un final tràgic. La noia intentarà redimir els seus pecats ascendint a un pic nevat –símbol de puresa- on trobarà la mort
per congelació. Un dels personatges de l’obra defineix així les prostitutes: “Si sabéssiu la llàstima que es mereixen! Són llamineres, badoques, porugues i supersticioses, amb un cor i un cervell d’infant. Sols han vist el món pel forat d’una claveguera. L’avorriment les rosega i se les menja de dies; i de nit, el fàstic.” Un altre fragment del diàleg és eloqüent respecte a la posició que pren Bertrana a l'hora d'assenyalar la misèria com a caldo de cultiu de la prostitució: “-ADELA.-I hem viscut a l’ombra d’uns carrers on les rates que surten dels embornals són tan grosses que espanten els gats i van a rosegar els dits de les criatures. XANGUET.-I on la misèria agullona verges i casades i les alcavotes les compren i les revenen. REGINA.-I on ens arrenglerem a les voreres com eugues en un firal ADELA.-I estem dretes hores i hores, i a l’estiu ens cobreix una suor llefiscosa i a l’hivern respirem un aire tan fred i una boira tan pudent que ens rovella els pulmons. XANGUET.-Per això totes estosseguem igual, com un lladrug de gos, i la nostra veu fa soroll de matraca. REGINA.-I els petons que ens fan són petons perfumats de tuf de caliquenyo, de bravada d’aiguardent, de dentadura corcada i de potingues de ca l’apotecari. COLOMA.- Prou, noies. Que em fareu vomitar. Feu-vos pageses i calleu d’un cop!” -Dies Verges, Joan Mínguez, Llibreria Catalonia, 1929. El protagonista de Dies verges, un innocent adolescent capaç de preguntar als seus companys de jocs si és veritat que “les criatures vénen de les cols”, és induït per la família i l'entorn a entrar al seminari de Girona. Rosegat pels dubtes religiosos, la seva vocació sofrirà la prova d'una temptació de la carn que, com en el cas de Josafat, vindrà d'una companya de jocs infantils que ha acabat de prostituta al “barri”. El trist destí d'Aurora mortifica el jove seminarista, el qual, empès per un rampell, decideix esperar-la a la porta dels prostíbul: “li coïa de saber-la pastura del desig comú”. Ell la renya i ella, després de dir-li que la deixi tranquil·la, el tempta xiuxiuejant-li a cau d'orella: “- Miqueló, la primera vegada, oi? Vina, t'asseguro que no te'n penediràs...” El seminarista se sent ofès per la proposta deshonesta -“Et deus pensar que he
Page 2 and 3:
Memòries del Barri xino Gerard Bag
Page 4 and 5:
-Entrevista: “No vaig fer servir
Page 6 and 7:
aquesta recerca. L'historiador giro
Page 8 and 9:
afinitat que la proximitat geogràf
Page 10 and 11:
A Girona, amb la proximitat als con
Page 12 and 13:
eglamentar -i en teoria reprimir- l
Page 14 and 15:
prostitutes d'abandonar la seva for
Page 16 and 17:
d'infeccions i suposaria un major r
Page 18 and 19:
aparentemente lícitos a que declar
Page 20 and 21:
govern per una mira higiènica i co
Page 22 and 23:
Jurats de Girona i al Notari de la
Page 24 and 25:
ha denunciado a su convecino Juan P
Page 26 and 27:
com a prostíbul clàssic fins al d
Page 28 and 29:
Guanys encoberts Pel Barri xino cor
Page 30 and 31:
les seves disbauxes alcohòliques i
Page 32 and 33:
la zona, que arriben a la quinzena:
Page 34 and 35:
l'agent, va veure com tancaven a la
Page 36 and 37:
Venien el sereno i els municipals i
Page 38 and 39:
endavant, també. Les “pepes” e
Page 40 and 41:
conocimientos y sus costumbres son
Page 42 and 43:
en una bona família, amb molts din
Page 44 and 45:
Una prostitució ancorada en el pas
Page 46 and 47:
Podies trobar putes, ionquis i es v
Page 48 and 49:
arri canalla i bohemi. El 1913, el
Page 50 and 51:
es preveu realitzar a la zona, per
Page 52 and 53:
eure de franc als bars i després v
Page 54 and 55:
-El 14 de juny de 1985, Punt Diari
Page 56 and 57:
abans de la detenció, la narració
Page 59: -La gran notícia de portada de Dia
Page 62 and 63: més degradada urbanísticament del
Page 64 and 65: “Les putes veteranes acusaven les
Page 66 and 67: Les prostitutes La prostituta als p
Page 68 and 69: d'edats compreses entre els 23 i el
Page 70 and 71: Una anàlisi de les regions de proc
Page 72 and 73: apareixen censades al padró munici
Page 74 and 75: que declaren una edat superior per
Page 76 and 77: -1945: carrer Pou Rodó número 4,
Page 79 and 80: Emili Casademont parlava així de l
Page 81 and 82: que anava de bar en bar venent cara
Page 83 and 84: fiabilitat, era utilitzat per un bo
Page 85 and 86: m'agradaven i d'altres cops les tri
Page 87 and 88: patrons durant l'adolescència o pr
Page 89 and 90: fora només vèiem alguns borratxos
Page 91 and 92: Amagava l'edat que tenia i no es vo
Page 93 and 94: l'acompanyés. Jo no havia estat ma
Page 95 and 96: i un dia, mira si dóna voltes la v
Page 97 and 98: quan et vas a confessar. Sabia hist
Page 99 and 100: les meuques de la Girona del 1912 a
Page 101 and 102: Hi havia una dona que et deia: aban
Page 103 and 104: molts diners a la setmana, però ta
Page 105 and 106: Meuques de paper (La presència del
Page 107 and 108: manera que les administracions púb
Page 109: sanitós, madura i esplèndida”,
Page 113 and 114: posta per a tartaners i cotxers de
Page 115 and 116: un pler molt agut per la discreció
Page 117 and 118: tarda, de cap al tard, trista, lúg
Page 119 and 120: “una dona grassa, amb dos o tres
Page 121 and 122: físicament i moral tothom qui el t
Page 123 and 124: efectivamente su encanto, pero yo l
Page 125 and 126: Les dones dels “lupanars” Les d
Page 127 and 128: En un dels seus versos planers i di
Page 130 and 131: APÈNDIX Breu pinzellada sobre obra
Page 132 and 133: -BIBLIOGRAFIA HISTÒRICA -Cantaloze
show all

Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?