Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Girona carrega des de temps antics amb el penjament de tenir “putes barates”.
En l'apartat literari es cita l'anècdota de Santigo Rusiñol sobre les meuques “de
tres pessetes”. La veritat és que, mentre hi ha molts referències antigues al
baix preu de les professionals del sexe de Girona, resulta difícil trobar
referències més contemporànies dels preus del serveis de les prostitutes.
Segons escriu Emili Casademont, “anar amb aquelles dones que exercien l'ofici
més vell del món al “barri xinès” gironí (o “pujar amb elles”, com deien, ja que
les habitacions estaven situades als pisos dels edificis), tan sols costava, cap al
final de la dècada dels 40 i al principi de la dels 50, tres duros. Després, poc
abans de la clausura de les seves acollidores llars, la tarifa s'apujà i arribà als
cinc duros, més, com sempre, una pesseta.” Podem continuar amb la pujada
dels preus dels serveis a través d'un incondicional usuari del barri que recorda
que, a l'any 1954, es pagaven ja cinc duros, als que s'havia d'afegir una propina
fixa per a la senyora de la neteja, una pesseta que es va mantenir immutable
durant bastants anys. Als inicis dels anys 70, “pujar” amb una prostituta dels
bars del Pou rodó podia costar al voltant de les 300 pessetes. El periodista
Josep Maria Bartomeu ofereix en un article sobre la desaparició del “barri xino”
al Diari de Girona alguns preus de mitjans dels 70: “Un refresc costava 40
pessetes, un conyac, 80; un cubata, 100; un whisky, 125. Les vigílies de festius
i els dissabtes els preus es doblaven. Tarifes oficials dels servei: entre 800,
1.000 i 2.500 pessetes. Podien arribar a les 5.000 pessetes.” L'any 90, els
preus no eren gaire més cars. La degradació de l'indret gairebé havia congelat
els preus. Les prostitutes del barri, la majoria molt madures, cobraven entre les
2.000 i les 3.000 pessetes.