Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

que elles el vigilaven mentre passejava pel barri. A vegades, em deien des del
carrer: “No es preocupi, és assegut al banc de la cantonada!” I així jo estava
més tranquil·la. Trobo a faltar la convivència d'aquell temps. Era com un poblet.
Una pinya. Tots sabíem què fèiem, de què vivíem. Sabíem qui era prostituta,
qui no ho era i a què es dedicava. Llavors trobaves tothom a tot arreu. Tots
parlàvem i tots érem amics. Ara no coneixes ni els de l'escala. N'hi ha molts que
no sé ni qui són. Els meus fills tenien el carrer de La Barca molt assumit i quan
algú els deia alguna cosa dolenta contestaven que aquí hi vivia la millor gent de
Girona.
Al principi, quan jo vaig venir, no es parlava de droga. Després, més endavant,
hi havia gent que es drogava. Mai, al llarg de la història del barri, cap veí va
demanar a les prostitutes que marxessin ni va denunciar cap bar per tenir-hi
prostitutes. Mai vaig sentir ningú que digués res contra les prostitutes. Com que
tot era a dintre, pel carrer de La Barca hi podies anar tranquil·lament. La gent ja
sabia que aquest era el “barri xino”. Era normal.
La Vedette
Es deia María González Vila (Barcelona ?-Girona, 1985), però tothom la
coneixia com “la Vedette”. Era la mestressa del bar del mateix nom, al carrer
del Pou Rodó, que va ser un dels més coneguts del Barri xino de Girona durant
més de 30 anys. També va gestionar durant un temps un local anomenat El
Edén. Era l'única mestressa propietària del bar, ja que gairebé tots els
establiments eren llogats. La Vedette i El Chit eren dos establiments que als
anys 60 i 70 tenien fama d'oferir les millors noies del barri. Durant molts anys,
La Vedette viatjava regularment a Barcelona, on tenia contactes amb els
ambients de prostitució, i en portava, segons l'argot del barri, “palla nova”.
Quan ja era gran, el seu fill, a qui tothom anomenava Felipín, es cuidava d'anar
a buscar les noies. González va començar exercint la prostitució i després es
va establir pel seu compte. Va obrir en un període de gran prosperitat, quan el
barri tenia una clientela fidel i atreia també molts treballadors forasters. El
periodista Pere Madrenys li va fer una entrevista per la revista Presència i va
redactar un perfil biogràfic per la Biblioteca Bàsica de les Comarques
Gironines, editada per El Punt. La Vedette tenia només estudis primaris, però al
barri se la considerava una dona espavilada i amb molta visió per als negocis.