Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

un pler molt agut per la discreció i l'hermetisme”.
Més enllà de les magnífiques digressions paisatgístiques i sociològiques de
Girona, All i salobre explica la història d'un seminarista que, en un determinat
moment, és encarat amb la temptació de la carn en un bordell. Tot fa suposar
que la descripció del local que inclou el llibre podria estar inspirada en El Racó -
un conegut prostíbul gironí que Sagarra cita al llibre com el més probable destí
d'una dona perduda-: “La saleta està empaperada amb una decoració de florers
de color de xocolata desfeta sobre un fons de crostó de pa. El paper cau a
trossos i deixa veure la carn de la paret fumada, plena de teranyines. Al mig de
la sala hi ha un braser, i al voltant dos homes d'uns cinquanta anys que xerren
amb la mestressa; duen una bufanda al volt del coll, uns bigotis espectrals i el
barret tou damunt els ulls.” La descripció arquitectònica de les interioritats del
local resulta també molt eloqüent: “De les dues portes mig badades que donen
a la saleta, en ve un alè de catre en acció i una olor de saboneta i pólvors
d'arròs massa carregats d'essència. A més a més se sospiten uns corredorets, i
uns recambrons i unes escaletes que no s'acaben mai. L'arquitectura i la
distribució d'aquesta casa, com la de moltes cases velles de Girona, dóna la
sensació d'un pa de pedra tova on s'haguessin ficat els cucs i ells mateixos
haguessin anat fent, deixant buits, galeries i espais sense cap mena de lògica”.
Segarra ens presenta la descripció de les tres prostitutes que s'ofereixen al
seminarista i a l'amic que l'ha arrossegat fins al prostíbul. D'una d'elles, diu
Sagarra que és “una xicota pèl roig, d'aires orientals, tota desfeta i sucosa com
un bon guisat de peix”. El seminarista és estirat per la prostituta a una habitació
“tan tètrica com la cambra de la seva dispesa”, en la qual “hi ha llacets i
cortinetes de color rosa; un llit que no lliga amb res, uns llençols una mica
humits i plens de taques i un gran cobrellit pompós de color de menta amb
reflexos. A més a més, un mirall de lluna. Una mena de palangana i un
prestatge amb raspallets de dents, vasets, potinguetes i botelletes de tots
colors. Un bidet de llauna i un gerro amb el broc com una cara de be, rígid i
molt poc sensual.” Segarra descriu també un retrat imponent del pare de la
mestressa del local, un “bon senyor que havia estat diputat provincial i, a més a
més de dormir amb la seva senyora, havia prenyat una gitana esquerpa i
fosforescent”. La conclusió del narrador després de completar la descripció de
l'habitació no pot ser més depriment: “...en fi, que aquesta cambra destinada a