Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

es dediqui a elogiar uns prostíbuls que la majoria dels escriptors consideren un
niu de sordidesa i misèria.
La visió que Barral ofereix de la Girona dels cinquanta en el seu llibre biogràfic,
publicat el 1975, va ser criticada des de les pàgines de Punt Diari en un article
signat per la mestra i escriptora Maria Assumpció Soler. L'autora puntualitzava
que, en l'època a la qual es refereix l'autor, la ciutat de l'Onyar no era pas més
negra ni més trista que altres ciutats catalanes i espanyoles. “Comparada amb
Barcelona era una perleta fina i no puc entendre que el senyor Barral, que se
les donava de poeta, de gran intel·lectual i que havia de ser editor, no sabés
trobar-hi inspiració de cap mena ni altres al·licients que els que podien
proporcionar-li les noies del carrer del Pou Rodó”, afirma Soler.
Llibre del Corpus, Josep Tarrés i Fontan, Diputació de Girona, 1990
El poeta i activista cultural Josep Tarrés dedica un poema a les prostitutes del
“barri xino” de Girona en un gruixut volum de bella factura que inclou alguna
fotografia de les dones dels prostíbuls firmades per Sebastià Martí. El mot
“lupanar” s'usava antigament en castellà per definir les cases de prostitució.