Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

More documents

Recommendations

Info

“Les putes veteranes acusaven les drogoaddictes nouvingudes de competència deslleial perquè abaixaven els preus” (Pep Just, Serveis socials municipals, aplicació programa Onyar Est. Anys 89- 94) A principis dels 90, els bars de prostitutes que quedaven al “barri” no arribaven a la desena. Estaven molt degradats. Les dones que practicaven la prostitució devien ser una quarentena. Hi havia un sector de prostitutes veteranes, que en molts casos superaven de llarg els 40 anys, i d'altres putes més joves, en molts casos d'ètnia gitana o vinculades a la drogoaddicció. Gairebé no hi havia estrangeres. La majoria eren originàries de Galícia, Extremadura o altres regions espanyoles, tot i que portaven molts anys vivint a Catalunya. Hi havia un cert “mal rollo” entre les putes tradicionals i les nouvingudes, sobretot amb les que eren addictes a l'heroïna. Sovint, aquestes darreres eren acusades per les “veteranes” de competència deslleial, perquè abaixaven els preus en funció de les necessitats de la seva addicció. Existia una llei no escrita de mantenir un límit en els preus. Hi havia dones que exercien la prostitució seguint la tradició de la mare. Fins i tot una mare i una filla exercien la prostitució al mateix barri, i en alguns casos feien parella en el cas que fossin requerides per algun client. Quan la degradació del barri i l'enfonsament del negoci es va fer evident als ulls de tothom, les prostitutes més joves i les drogoaddictes van marxar a d'altres zones, mentre que les més grans, amb dificultats per trobar una sortida laboral diferent, van poder ser recol·locades en d'altres feines amb ajudes de l'administració. El tancament de locals va ser seguit, con en un efecte dominó. Algunes van entrar a fer feines auxiliars a l'ajuntament, d'altres a la Generalitat, i també van trobar feines en empreses de neteja o en l'atenció d'avis a domicili. Durant un temps, aquestes prostitutes més grans van mantenir alguns “amics” com a forma de subsistència. El negoci era molt residual. Aparentment, les més grans no s'avergonyien especialment de la seva feina; ho tenien plenament assumit. L'existència de xulos em sembla una mica mitificada. No existien gaires casos de dependència sentimental amb un home que les obligués a prostituir-se, una altra cosa era el tracte amb l'amo o la mestressa de la casa de barrets. Sí existia relació de dependència amb les noies drogoaddictes i els seus
proveïdors. No era del tot cert que no sortien a la porta a exhibir-se. Sempre miraven de pescar algun client pel carrer. Eren clarament visibles. A més, els darrers anys hi havia dones que acudien a la zona al marge dels bars i s'enduien clients a cotxes o espais solitaris. Existien casos de prostitutes que anaven d'un bar a l'altre i que pagaven als bars en funció de cada servei que aconseguien. Usaven els bars per no portar el client a casa, ja que la majoria vivien al barri. Els pocs clients dels últims anys eren un gruix d'homes de tota la vida, majoritàriament gent de pagès. Sorprèn la força de la tradició en aquest negoci. Llavors també hi començaven a anar els primers immigrants. Conservo un molt bon record de la important qualitat humana de les dones que exercien la prostitució al barri. Eren bones persones, amb les que sempre tenia bon tracte. Eren molt curoses i respectuoses amb el que explicaven de les altres. Els veïns i botiguers de tota la vida les tenien en consideració i es preocupaven pel seu futur. Eren conscients que es tractava de dones sense possibilitats de canviar de vida perquè no en coneixien d'altra. Els veïns les apreciaven, les veien “desvalgudes”, incapaces d'adaptar-se als canvis dels nous temps, una mica com especímens d'una altra època. Es confirma el tòpic segons el qual al voltant de la prostitució hi ha delinqüència: petits lladregots, traficants, alcoholisme, etcètera. Tot un submón que li ha fet agafar mala fama, malgrat que les prostitutes rarament són delinqüents. Apareixen moltes màfies que degraden l'entorn. Les relacions familiars sempre són molt conflictives, amb fills, marits o companys a la presó, malalties, nens en centres de menors, i d'altres situacions límit. Reconec que em va sorprendre el volum de diners que podien arribar a guanyar. Les que treballaven assíduament, en un mes podien reunir fins a un milió de pessetes. Algunes, poques, van saber fer guardiola i usar aquests diners per quan es van retirar del negoci.
Page 2 and 3:
Memòries del Barri xino Gerard Bag
Page 4 and 5:
-Entrevista: “No vaig fer servir
Page 6 and 7:
aquesta recerca. L'historiador giro
Page 8 and 9:
afinitat que la proximitat geogràf
Page 10 and 11:
A Girona, amb la proximitat als con
Page 12 and 13:
eglamentar -i en teoria reprimir- l
Page 14 and 15: prostitutes d'abandonar la seva for
Page 16 and 17: d'infeccions i suposaria un major r
Page 18 and 19: aparentemente lícitos a que declar
Page 20 and 21: govern per una mira higiènica i co
Page 22 and 23: Jurats de Girona i al Notari de la
Page 24 and 25: ha denunciado a su convecino Juan P
Page 26 and 27: com a prostíbul clàssic fins al d
Page 28 and 29: Guanys encoberts Pel Barri xino cor
Page 30 and 31: les seves disbauxes alcohòliques i
Page 32 and 33: la zona, que arriben a la quinzena:
Page 34 and 35: l'agent, va veure com tancaven a la
Page 36 and 37: Venien el sereno i els municipals i
Page 38 and 39: endavant, també. Les “pepes” e
Page 40 and 41: conocimientos y sus costumbres son
Page 42 and 43: en una bona família, amb molts din
Page 44 and 45: Una prostitució ancorada en el pas
Page 46 and 47: Podies trobar putes, ionquis i es v
Page 48 and 49: arri canalla i bohemi. El 1913, el
Page 50 and 51: es preveu realitzar a la zona, per
Page 52 and 53: eure de franc als bars i després v
Page 54 and 55: -El 14 de juny de 1985, Punt Diari
Page 56 and 57: abans de la detenció, la narració
Page 59: -La gran notícia de portada de Dia
Page 62 and 63: més degradada urbanísticament del
Page 66 and 67: Les prostitutes La prostituta als p
Page 68 and 69: d'edats compreses entre els 23 i el
Page 70 and 71: Una anàlisi de les regions de proc
Page 72 and 73: apareixen censades al padró munici
Page 74 and 75: que declaren una edat superior per
Page 76 and 77: -1945: carrer Pou Rodó número 4,
Page 79 and 80: Emili Casademont parlava així de l
Page 81 and 82: que anava de bar en bar venent cara
Page 83 and 84: fiabilitat, era utilitzat per un bo
Page 85 and 86: m'agradaven i d'altres cops les tri
Page 87 and 88: patrons durant l'adolescència o pr
Page 89 and 90: fora només vèiem alguns borratxos
Page 91 and 92: Amagava l'edat que tenia i no es vo
Page 93 and 94: l'acompanyés. Jo no havia estat ma
Page 95 and 96: i un dia, mira si dóna voltes la v
Page 97 and 98: quan et vas a confessar. Sabia hist
Page 99 and 100: les meuques de la Girona del 1912 a
Page 101 and 102: Hi havia una dona que et deia: aban
Page 103 and 104: molts diners a la setmana, però ta
Page 105 and 106: Meuques de paper (La presència del
Page 107 and 108: manera que les administracions púb
Page 109 and 110: sanitós, madura i esplèndida”,
Page 111 and 112: per congelació. Un dels personatge
Page 113 and 114: posta per a tartaners i cotxers de
Page 115 and 116:
un pler molt agut per la discreció
Page 117 and 118:
tarda, de cap al tard, trista, lúg
Page 119 and 120:
“una dona grassa, amb dos o tres
Page 121 and 122:
físicament i moral tothom qui el t
Page 123 and 124:
efectivamente su encanto, pero yo l
Page 125 and 126:
Les dones dels “lupanars” Les d
Page 127 and 128:
En un dels seus versos planers i di
Page 130 and 131:
APÈNDIX Breu pinzellada sobre obra
Page 132 and 133:
-BIBLIOGRAFIA HISTÒRICA -Cantaloze
show all

Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?