Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

i un dia, mira si dóna voltes la vida, va entrar un senyor que em mirava i al final
em crida i em diu:
-Tu no ets la que apagaves el llum?
-Sí que era jo -li vaig contestar.
-I encara continues apagant el llum?
-No, i ara! Ara amb tots els llums encesos, amb espelmes i amb tot el que
vulguis.
Vaig veure que m'havia d'espavilar perquè sinó, malament.
Aquí a Girona, al primer bar que vaig estar, la mestressa gairebé t'obligava a
anar amb algú. I jo, la veritat, si veia una cara que no m'agradava, que no
m'entrava, no hi podia anar. No he sabut mai el perquè, potser per això que
diuen que la cara és el mirall de l'ànima. Una vegada ja em va passar que vaig
anar amb una persona que la seva cara no m'agradava i em va sortir rana.
Me'n recordaré tota la vida. Era un andalús que, parlant clar, tenia una cosa
grandiosa. Al veure-li l'aparell li vaig dir: “Això tu no m'ho fiques, que em
rebentaràs”. Allà el vaig deixar: plantat. A vegades la mestressa insistia molt,
em deia que jo era allà per això i jo li havia d'acabar dient: “Hi vagi vostè!”. A mi
no em podien obligar a anar amb un senyor que no m'entrava. Jo no en tenia
cap obligació.
Aquell dia vaig sortir de l'habitació per no fotre merder. Havies d'anar molt en
compte de no provocar aldarulls perquè anaves de pet a la comissaria i et
desterraven. Això volia dir que no podies tornar mai més. Hi havia un poli que et
deia: demà a tal hora estigues aquí que em toca pujar amb tu. Així, per la cara!
I pobre de tu si no hi anaves! Et deia que demà ja no et volia tornar a veure mai
més. La relació entre les prostitutes i la policia de Girona no és que fos dolenta,
en general. Hi havia una llum vermella a les habitacions. Si la noia estava
ocupada a dalt amb un client i s'encenia el llum, no podia baixar fins que
l'apaguessin. La llum encesa volia dir que hi havia policies al bar. Els clients sí
que podien sortir, perquè a tots els bars sempre hi havia una porta que anava
directament al carrer i no calia passar pel bar. Les dones de baix tampoc podien
pujar a dalt amb els clients mentre hi hagués els policies. Això era una mica per
guardar les aparences perquè, evidentment, la policia sabia tot el que passava,
tant a baix com a dalt. Però no volien que es fes davant d'ells. Era com una
manera de demostrar el seu poder i que no fos dit que deixaven cometre una