Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

podies marxar si no volies fer res, però anar allà era tot un compromís. A més,
en un bar podies anar a fer una copa i ningú et podia dir que havies anat de
putes.
Al final, no és que els locals del Barri xino de Girona tanquessin per voluntat
pròpia, es que queia la casa. Baixava la teulada. Es tancava perquè veies la
runa davant de la porta. Hi havia cases que estaven ensorrades. Quan pujaves
a les habitacions, les escales semblava que es trencaven.
“La primera vegada que vaig fer-ho per diners, el meu home m'esperava a
baix per cardar-me'ls” Exprostituta del Barri xino.
(Entrevistada a un restaurant de Girona. Nascuda el 1933, d'origen català)
Vaig començar a treballar al barri amb 22 anyets i vaig aguantar fins que
tothom va començar a tancar. Aquell temps l'ambient era molt maco. No hi
havia la maldat que hi ha ara a tot arreu. Eren uns anys molt bonics en què
ningú no es fotia amb ningú. Tothom sabia qui eres i a què et dedicaves. Hi
havia gent de tot arreu: d'Olot, de Figueres. Jo no coneixia el barri, m'hi va
portar el meu primer home. Ell m'hi va ficar. La primera vegada que ho vaig fer
per diners, ell ja m'esperava a vaig per cardar-me'ls. A casa meva eren
pagesos, tenien vaques i vedells. Jo era un cas poc freqüent perquè la majoria
de les dones del barri eren de fora de Catalunya. Al final vaig pensar; ara que
t'han ensenyat l'ofici, ho faràs pels teus fills. No totes les dones serveixen per
fer de putes. N'hi havia que només servien per fer de palanganeres. Jo
treballava a molts bars, però mai no em vaig lligar amb cap. Feia la feina i
marxava. He estat a Cala Vasca, a l'Onze, al Chit i a d'altres.
A mi totes les mestresses m'estimaven. Em sabia defensar sola, no necessitava
cap macarró. En vaig trobar algun que em buscava, però mai no hi vaig voler
saber res. Xulo, jo, mai. Però hi havia moltes dones que treballaven forçades
pels homes o fins i tot pels fills, que eren uns desgraciats i uns explotadors. Jo
en recordo alguna, ja gran, que cada nit rebia la visita del fill, que li deia: “Vinga
vella, vull els calés”.
Les altres dones em deien: “Tu no passaràs mai gana; quan totes les putes
siguin mortes, tu encara treballaràs.” Jo era molt decidida, agafava els homes i
els deia: “Vinga maco, que pujarem”. Molts homes només volien anar amb mi.
Jo tallava el bacallà. Era un nina preciosa, una dona de bandera. Em treia