Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

guariment. Han de pagar una contribució o taxa periòdica, que, segons la
reglamentació, s'inverteix en cobrir les necessitats derivades de l'aplicació del
reglament. Quan una prostituta es casa i manifesta el propòsit d'abandonar la
professió, és esborrada del registre després d'un temps de romandre allunyada
de la prostitució. Les contravencions del reglament i “l'escàndol prostitucional a
la via pública” són castigats amb multes o empresonaments.
L'Acadèmia d'Higiene de Catalunya va redactar i aprovar un Projecte de Bases
per a un reglament de la prostitució a Espanya l'any 1911. En aquesta
reglamentació es regulen les prescripcions higièniques i es “garanteix d'una
manera especial la llibertat de les desgraciades que se dediquen a l'innoble
ofici de prostitutes”. A principis de segle, l'article 459 del Codi Penal castigava
els actes de lenocini i proxenetisme -paraula derivada de la veu grega
proxeneta, que significa negociador- contra la voluntat de les implicades. Es
castiga especialment la promoció o facilitació de la prostitució o corrupció dels
menors de 23 anys. També diu que “no es pot obligar ningú a aquesta classe
de tràfic immoral excusant la coacció al·legant el pagament de deutes
pendents”.
Cal destacar algunes campanyes en contra de la prostitució, com la de
Josephine E. Butler que, el 1895, reclamava a Anglaterra la il·legalitat del
reglamentarisme i defensava que la solució dels problemes de les malalties
venèries, llavors al centre del debat, s'aconseguiria mitjançant la reeducació
moral d'homes i dones en igualtat de condicions. Durant la Primera República
espanyola aquesta visió va tenir un cert predicament a Espanya i diversos
grups van demanar l'abolició de la prostitució. Es van donar més endavant
algunes passes en aquesta direcció, entre les que cal destacar el Decret
abolicionista de 1935, un text on no es reconeixia la prostitució com a mitjà de
vida lícit. La Guerra Civil va deixar en suspens aquests canvis legislatius, tot i
que alguna de les seves reformes -com l'abolició dels reconeixements mèdics
periòdics o la cartilla sanitària- sí que van prosperar. La Guerra Civil va
propiciar un increment de la prostitució per motius molt diversos -concentració
de tropes, grans bosses de misèria, increment de dones soles desemparades,
relaxament de la moralitat, etcètera-. Tot i que el bàndol republicà va defensar
la clausura de bordells i alguns elements anarquistes es dedicaven a realitzar
campanyes directes -més voluntarioses que reals- per conscienciar les