Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

Hi havia una dona que et deia: abans de venir amb mi vull que sàpigues que
sóc drogoaddicta. Anys més tard, vaig trobar una dona del barri que collia
cartrons pel carrer que em va dir: si vols em pots donar 20 euros però no ho
fem perquè tinc la SIDA. Havíem sigut amics. Aquesta dona no sé com haurà
acabat. Em va dir que li havien passat la malaltia perquè era massa confiada.
Em va dir que no es moriria perquè li donaven unes pastilles. Vivia de la caritat.
Jo no em posava mai condó i mai no em va passar res. Vaig tenir sort.
Hi ha molt poques dones que sàpiguen fer de prostitutes. Que sàpiguen donarte
plaer. Molt poques. Hi havia una noia que en sabia. Un dia la vaig trobar i em
va dir que si volia fer-li un regal li comprés una planxa, però que no fos de
vapor. I li vaig regalar. Un altre dia la vaig tornar a trobar i em va dir que anava
a l'hospital perquè l'havien d'operar i que li traurien tot el d'aquí baix. La vaig
anar a veure a l'hospital. Després la vaig tornar a trobar: treballava en un bar
fent de cambrera i li vaig dir que m'alegrava que hagués canviat de vida. Ella
em va dir: ja et fotran, aquí he de treballar més!
Jo crec que sempre hi ha un home al darrere de la puta, i aquest home que vol
que ella segueixi fent això. En vaig conèixer una que feia de prostituta a la
carretera perquè el marit la drogava i li obligava. Llavors ella, com que no era
una dona de la vida, com que no li agradava fer-ho amb qualsevol, perquè
havia sigut més gitana que prostituta, robava als homes sense fer l'amor.
Demanava els diners i deia que primer de tot havia d'anar al supermercat.
Després et posava l'excusa que tenia la regla i mentre et masturbava, et robava
la cartera. Sempre anava amb mentides a tot arreu. Com que sempre em treia
diners i jo veia que així aquesta noia no podia anar enlloc la vaig portar als
serveis socials. I encara em van renyar i em van dir que tota la culpa era meva
per donar-li diners. Una com aquesta, t'arruïna.
La majoria de dones del barri treballaven forçades. Era la manera de tenir-les
lligades. Donaven cèntims a un home perquè necessitaven la droga.
A part dels bars del barri, a darrere l'Ajuntament, al carrer Sant Josep, recordo
l'Onze. Tothom anava a l'Onze. Hi havia unes velles. A una d'aquestes velles li
va tocar la loteria i es va forrar. Pujaves allí i n'hi havia tres de velles. Bé, d'uns
50 anys. Et convidaven a una copa i si hi anàvem dos o tres, un o altre havia de
pujar. Ningú no hi volia anar, però com que t'havien convidat. Hi havia un gos i
et deien que no sortiríem fins que algú pugés, perquè mossegava. En un bar,