Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

físicament i moral tothom qui el trepitja, on es barregen la misèria, la immigració
i la prostitució. En aquesta celebrada crònica literària d'ínfules tolstoianes,
ambientada a Girona, s'intenta narrar, seguint el fil generacional de la família
Alvear, la divisió de la societat espanyola en dos bàndols irreconciliables que
acabaria per desembocar en la Guerra Civil. Va ser la novel·la espanyola més
llegida durant el segle XX i un dels pilars que va consolidar el creixement de
l'Editorial Planeta. Segons l'autor, la ciutat de Girona és presa com a model
general del que podia haver succeït en altres zones de l'Estat en el mateix
període. “(...)en todo el territorio se dieron circunstancias análogas o
equivalentes a las relatadas a lo largo de estas páginas”, escriu Gironella en un
“aclariment indispensable” redactat l'estiu del 1952. En aquest pròleg adverteix
que ha pres de la realitat gironina aspectes que li han convingut narrativament
però que n'ha inventat d'altres. El “barri xino” té un paper força important en la
novel·la de Gironella. D’una banda, és un espai on es mostra amb tota cruesa
la injustícia i la misèria dels sectors més desafavorits de la societat, però de
l’altra és també un indret on regna la immoralitat i el pecat. El seminarista
César, un dels fills de la família Alvear, intenta fer bones obres al barri de la
Barca, però “sus acciones quedaban ahogadas en la immensa mugre física y
espiritual del barrio como gotas en el mar”. La novel·la distingeix molt clarament
la tipologia dels habitants del barri: “En realidad, también en la Barca se vivía
en compartimentos cerrados: los murcianos tenían una colonia y sus
costumbres, los gitanos tenían las suyas, los traperos sólo se interesaban por
los demás si éstos tenían algo que vender a precio regalado, los comerciantes
se parapetaban tras sus sucios mostradores; y en cuanto a las mujeres de
mala nota... eran la pesadilla de César, tal vez su más difícil obstáculo.” Aquest
personatge, el càndid seminarista César, considerava un gran misteri que hi
hagués persones “que hicieran del pecado su profesión”. En diferents
passatges de la novel·la s'exposa la llàstima que li inspiren les prostitutes: “El
patrón del Cocodrilo (un bar de prostitutes) se mostraba duro con ellas. Decía
que las conocía demasiado. “Por una que haya digna de lástima, cinco están
aquí por su culpa”. César no se avenía a razones. Su corazón lloraba al oírlas,
al ver sus ojos, la palidez de sus rostros, ese algo prematuramente marchito en
sus mejillas. Casi todas se habían arrancado materialmente las cejas y se
pintaban en su lugar una raya arbitraria, negra o marrón. A veces las rayas se