Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

d'edats compreses entre els 23 i els 36 anys no hi ha dubte que es tracta de
prostitutes o empleades que treballen en els mateixos locals realitzant altres
tasques: cuineres, dones de la neteja o porteres. Així doncs, la recerca de
determinats carrers -Pou Rodó, Pujada Rei Martí, Sacsimort, Portal de la
Barca, Sant Narcís- creuats amb habitatges on hi hagi registrades un bon
nombre de dones joves soles, sense una família constituïda, originàries de fora
de Girona o fins i tot de Catalunya i, excepte comptades excepcions, sense
criatures, ens porta a la conclusió que es pot tractar de prostitutes. Aquestes
prostitutes solien residir en el mateix establiment -a vegades dormia en la
mateixa habitació on rebien els clients- o en pensions especialment habilitades
per aquesta mena de negoci. S'ha tingut una especial precaució a l'hora de
decidir la inclusió de les dones que integren algunes de les estadístiques que
configuren aquest capítol, de manera que s'ha preferit prescindir dels casos
dubtosos. Com ja s'ha explicat, l'objectiu d'aquesta anàlisi del cens no és
quantitatiu, no es tracta d'intentar establir el nombre de prostitutes que hi havia
al barri, sinó més aviat qualitatiu, intentar aclarir d'on provenien, quina edat
tenien, quant temps es quedaven al barri o quin era el seu estatus social o
nivell cultural.
La tria dels anys a analitzar ha vingut donada per la informació rellevant que
podien proporcionar cada padró. La recerca en els primers censos del segle XX
ha ofert uns resultats poc engrescadors. Així, al padró de 1915 ha aparegut
només un local al número 8 del carrer del Pou Rodó on es podia sospitar que
s'hi practicava la prostitució o s'hi allotjaven prostitutes. Hi havia censades cinc
dones franceses, entre 21 i 29 anys, sota l'epígraf de jornaleres. Al 1920, en
aquest mateix carrer, als números 7 i 9 hi ha censades sis dones d'orígens molt
diversos (Barcelona, València, França, Tarragona, Osca), a càrrec d'un cap de
família que treballa com a “cafetero”. Aquestes dades vindrien a demostrar que
el carrer del Pou Rodó, que popularment ha estat considerat el cor del “barri
xino”, ja tenia una certa activitat prostibulària a principis de segle.
Pel que fa a l'anàlisi de la resta de padrons, les dades entre els anys 1930 i
1955 s'han garbellat de manera conjunta i en alguns casos han permès
elaborar gràfiques que il·lustren alguns dels aspectes d'interès en aquesta
recerca.