Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

estretor de les cases altes. De cap a cap del carrer curt no es veien altres
botigues que tres tavernes sòrdides, on la sentor de l'aiguardent, la fortor del
fum de tabac i els perfums ordinaris que gastaven les dones es barrejaven en
l'aire tèrbol. No hi havia altres veïns que les prostitutes de la ciutat antiga,
acoblades en aquell barri trist, fosc, abandonat, vell i brut, on esclataven les
rialles i les cançons de les dones marcides pel tedi de la vida reclosa i pel
cansament del vici. Eren les set del vespre. (...) Les batallades de les hores es
sentien caure damunt de tota la ciutat com una veu del cel. Quina pena feien
aquelles batallades sonores, castes i conselleres, que entraven amb passes de
gegant dins del barri de les desventurades meretrius, presoneres de llurs vides
incertes!”. L'autor de la nota necrològica escriu que Raventós “sentía como una
espina clavada en el alma el trozo del barrio antiguo que servia, entonces, de
reducto del lenocinio más o menos descarado”. Aquest “entonces” sembla voler
donar a entendre, erròniament, que el 1966 ja havia desaparegut la prostitució
al barri vell. O tal vegada es referia a què el “lenocinio” era menys “descarado”.
-All i salobre, Josep Maria de Sagarra, 1929
De la ploma de Sagarra (Barcelona, 1894-1961), a la seva novel·la All i salobre,
emanen les descripcions més sarcàstiques i demolidores de la vida
prostibulària gironina. Una visió crítica que s'extendria a la ciutat en general i
que fins i tot l'obligaria a suprimir, a l'hora de publicar el llibre, certes
descripcions incloses en un capítol avançat al setmanari “L'opinió” i que havien
causat una viva polèmica. Després de deixar clar que “la moral a Girona és un
article de primera necessitat”, Sagarra repassa les “senyores carregades de
diamants, amb uns vestits rancis, magnífics, gairebé de pedra, i amb els ulls en
estat de descomposició” que freqüenten els balls del Casino i el teatre principal,
o s'atura en els “carrers silenciosos” on no és estrany que hi hagi “alguna dama
que es punxa la pell per vici” o en espais on “es respiren totes les pudors i
totes les olors, la mica dels cucs i la mica de les roses, la tristesa i la violència
dels cossos, la superstició, la mala llet, la mandra i la ferocitat sexual.” La seva
descripció de les cases de barrets gironines, quan penetra dins “els carrerons
on ploriqueja la llum d'un prostíbul” és antològica: “La prostitució és rural i poc
ventilada; té el gust de ceba crua i fa plorar els ulls. Les gangues només són
per a quatre desesperats que no pensen en res més tot el dia, però que senten