Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

dels conqueridors de les Índies Occidentals s'ha demostrat falsa, ja que existia
abans del descobriment d'Amèrica.
Emili Casademont recorda que les cases de barrets “estaven obligades cada
setmana a fer anar les seves treballadores a revisió mèdica. A Girona, aquesta
revisió tenia lloc el divendres, dia en què hom podia veure fàcilment pels
carrers de la ciutat les meuques, quan anaven o venien de la visita que havien
de retre al metge, el qual tenia la seva consulta a l'avinguda Jaume I, prop
d'allà on hi havia la plaça del mercat.” El metge oficial, segons recorda el
cronista oficial Enric Mirambell, va ser durant molts anys el dermatòleg Carles
Sureda Costes.
La malaltia venèria no només era dolorosa i de curació lenta, sinó que també
resultava cara. La penicil·lina va suposar un alleujament i va escurçar el
període de convalescència.
Els bordells es van preocupar des de sempre d'oferir una imatge d'higiene. En
molts prostíbuls dels quaranta i cinquanta hi havia un bidet o una palangana
amb una ampolla d'una solució de permanganat de sosa, amb la que es
netejava el sexe del client abans de portar a terme l'acte sexual. Després es va
abandonar el permanganat i es va fer amb sabó corrent.
A Barcelona van proliferar les anomenades “casas de lavajes” o de “gomas”.
Després de la relació sexual, en un d'aquests establiments, que sovint s'afegien
el pompós títol de “clíniques venèries”, practicaven una operació que consistia
en introduir a l'interior del penis una fina cànula de vidre per dipositar als
genitals una solució desinfectant. També es netejaven exteriorment.
Evidentment, aquesta operació, que costava gairebé la meitat que la còpula, no
evitava el contagi. Ningú té notícia que a Girona hi hagués algun centre
semblant. És més, mentre que a Barcelona el preservatiu era molt usat, a
Girona gairebé tothom -clients i prostitutes- reconeixen que no hi havia tradició
de fer-lo servir, ni tan sols durant els darrers anys de vida del barri. L'únic
anticonceptiu, si és que d'aquest rudimentari mètode se'n pot anomenar així,
emprat al Barri xino de Girona consistia en la introducció a l'interior de la vagina
d'una esponja ensabonada amb sabó de coco. “L'esponja tenia una forma
rodona i amb el sabó de coco quedava petita. Hi lligàvem un fil per poder
estirar-la”, explica una ex prostituta del barri que ja ha superat els 75 anys.
Sembla que aquest procediment, al qual les prostitutes atribuïen una gran