Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

ignoren aquest indret. Cal tenir en compte que Girona, a diferència de
Barcelona, és una petita i tancada ciutat “de províncies” marcada per rígides
normes de conducta moral de les quals resulta difícil escapar. Els literats,
malgrat el seu tarannà més o menys rebel, no en constitueixen una excepció. A
Girona, ja se sap, tothom es coneix.
Les poques vegades que alguna trama novel·lesca es perd pels escenaris
prostibularis gironins, ho fa per presentar-nos una descripció dominada per la
sordidesa, la brutícia i la misèria. No només coincideixen en la manera de
descriure les apagades prostitutes i els llòbrecs tuguris que les acullen, sinó en
la finalitat argumental que persegueix l'aparició d'aquest espai proscrit:
normalment es presenta com una temptació, com una crida de la carn que el
protagonista -massa sovint un seminarista o un home de fe que dubta- ha de
superar per tal de demostrar la seva fortalesa espiritual. És de suposar que
aquesta unanimitat en la construcció de retrats depriments i mesquins -salvant
notòries excepcions- obeïa a una realitat objectiva que es podia constatar amb
una visita al barri. Així ho deixen entreveure les obres més clarament
autobiogràfiques o que tenen un to més periodístic. Les prostitutes d'aquests
retrats literaris acostumen a ser lletges i envellides, poc atraients malgrat el seu
maquillatge cridaner. Algunes obres recullen de la tradició oral de principis de
segle l'expressió que Girona era una ciutat “de putes a tres pessetes”.
Sovintegen les referències al baix preu de les putes gironines, tot i que sembla
que es basen més en una vella tradició que en una realitat duradora, donat que
en moltes èpoques les tarifes de les meuques van ascendir fins a preus que
gairebé quedaven fora de l'abast de les classes baixes.
Malgrat que a Girona està força arrelada la creença que Josep Pla va anar
sovint de putes al “barri” de la ciutat i va reflectir aquestes experiències en les
seves obres, la veritat és que el grafòman de Palafrugell -segons es desprèn de
la seva obra- sentia una gran aversió per les prostitutes barates i els sòrdids
ambients de les cases de barrets de la ciutat, una repulsió que neix de ben
jove, quan amb una colla d'estudiants dels Maristes va participar en una
frustrant “excursió” a un prostíbul.
Però com en altres àmbits d'aquesta immersió en l'espai marginal de la
prostitució gironina, el que resulta més xocant no és la manera com es descriu
el “barri xino”, sinó la seva constant i premeditada invisibilitat. De la mateixa