Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

periodista i professor de pintura torderenc Prudenci Bertrana i publicada amb
escàndol el 1906, és probablement una de les obres que en primer lloc vénen a
la memòria alhora de buscar les cases de barrets del “barri” de Girona en els
paisatges literaris.
Algunes de les obsessives meditacions de Josafat, turmentat per la ira i la
luxúria, connecten perfectament amb la suposada necessitat de tolerar la
prostitució com a vàlvula d'escapament de les tensions de la societat i així
evitar “mals majors” -en l'argot de certes tesis antigues ja superades-. És un
argument que els governants han emprat repetidament per tal de no prohibir
radicalment l'exercici de la prostitució. Escriu Bertrana: “(Josafat)...emprenia
llargues i pregones meditacions sobre el sisè manament: en el món hi havia
una mena de dones amb les quals es podia pecar sense atraure la ira del cel;
eren dones perdudes, que carregaven elles soles amb el pecat i el càstig,
objecte de lícit esbarjo de la continència, i amb les quals, si no es glorifica el
Senyor, tampoc se l'ofenia gran cosa”.
La novel·la de Bertrana localitza perfectament l'espai ciutadà on es concentren
les cases de barrets i que, visibles des de la finestra de la cambra del
campaner, es converteixen en una temptació constant i mortificadora. “El plaer
podia comprar-se no gaire lluny, allà sota, ran de campanar, en unes cases
pobres, de teulades rònegues.” Josafat “sotjava hores i hores” des de la seva
atalaia: “(...)de vegades aconseguia de veure en el fons, a gran distància, una
figureta minúscula, lleugera de roba, que apareixia un moment en algun terrat o
traspassava una golfa. Sovint, dins el marc d'una finestra, darrere unes cortines
virolades, albirava uns braços nus, una cabellera deixada anar o un confós
remolí de roba blanca que l'incitava i l'omplia de curiositat voluptuosa”. En
ocasions, sobretot de nit, Josafat veu “cambres sospitoses” que s'enllumenen i
“ombres incertes” que es mouen rere les cortines caigudes. Fins i tot el so del
pecat arribava als dominis del solitari campaner: “...d'aquell mercat de lascívia
muntaven fins a ell càntics i gatzara, notes rogalloses de piano de maneta,
barrejades amb xiscles de bacant.”
Un mal dia, Josafat rep a la catedral de Girona la visita de Pepona, una
antiga companya de jocs infantils que ha esdevingut prostituta. La brutal
descripció que en fa Bertrana contrasta amb la imatge de pagerola
senzilla que en guardava el campaner. Parla d'una “dona d'aspecte