Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
ecurs <strong>de</strong> l'últim recurs. Se n'aprofitava. Quan ningú <strong>en</strong> t<strong>en</strong>ia, ell sí que <strong>en</strong> t<strong>en</strong>ia<br />
i t'ho v<strong>en</strong>ia molt més car. Havia tingut una embòlia, havia estat alcoholitzat, i va<br />
quedar paralitzat <strong>de</strong> mig cos, la part dreta. Les ties explicav<strong>en</strong> que <strong>en</strong> els seus<br />
bons temps havia estat el bandarra número 1 <strong>de</strong>l barri. Degut a això <strong>en</strong>cara<br />
gaudia <strong>de</strong>l respecte <strong>de</strong> tothom. No tant perquè estigués cardat sinó perquè es<br />
veia que havia estat un home important. Amb el temps, vam fer una certa<br />
amistat. Fins i tot un dia el vaig anar a visitar a l'hospital. Suposo que algú em<br />
va dir que era allà. Estava ingressat per alguna <strong>de</strong> les seves dolències.<br />
Recordo que vam passejar pel passadís <strong>de</strong>l Trueta. No sé perquè, però jo li<br />
queia bé. El Sevilla parlava molt poc. Estava cardat <strong>de</strong> la veu. Sempre quan em<br />
veia pel barri, reia, em feia v<strong>en</strong>ir i em <strong>de</strong>ia: “Tómate el quinto conmigo”. Tot i<br />
això, si podia, li comprava el costo a un altre. Normalm<strong>en</strong>t, era jo qui parlava.<br />
Com una <strong>de</strong>ferència, era jo qui li explicava coses. D'això <strong>de</strong>u fer uns vint anys.<br />
Era <strong>en</strong>tre l'any 88 i el 89.<br />
Tota la g<strong>en</strong>t que corria per allà, la imm<strong>en</strong>sa majoria, podríem dir el 90%, i potser<br />
<strong>en</strong>cara em quedo curt, o estan morts o a la garjola; o a punt <strong>de</strong> morir-se o a<br />
punt d'anar a la garjola. I sempre pel mateix. Per les drogues.<br />
La “mala premsa” <strong>de</strong>l Barri xino<br />
La prostitució acostuma a ser companya inseparable <strong>de</strong> la marginació, la<br />
pobresa, la <strong>de</strong>linqüència i la drogoaddicció. El Barri xino <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, al llarg <strong>de</strong><br />
la seva història, exemplifica aquesta explosiva barreja <strong>de</strong> compon<strong>en</strong>ts<br />
<strong>de</strong>gradants. No és g<strong>en</strong>s fàcil aclarir si la prostitució va actuar com un elem<strong>en</strong>t<br />
d'atracció <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>linqü<strong>en</strong>ts i els drogoaddictes, com sost<strong>en</strong><strong>en</strong> alguns<br />
coneixedors <strong>de</strong>l barri, ni tampoc si la suposada zona fosca d'aquest racó <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong> semblava, vista <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fora, molt més t<strong>en</strong>ebrosa i perillosa que <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
dintre. Les cròniques literàries més recula<strong>de</strong>s esm<strong>en</strong>t<strong>en</strong> la bossa <strong>de</strong> misèria i<br />
immigració que, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> temps molt antics, confluïa <strong>en</strong> aquest indret <strong>de</strong> la ciutat.<br />
Aquests testimoniatges, quan es c<strong>en</strong>tr<strong>en</strong> <strong>en</strong> el tràfic carnal i pr<strong>en</strong><strong>en</strong> un to <strong>de</strong><br />
d<strong>en</strong>úncia, lam<strong>en</strong>t<strong>en</strong> la permissivitat governam<strong>en</strong>tal davant d'aquests “locals<br />
immorals” o fins i tot per les condicions <strong>de</strong>gradants <strong>de</strong> les prostitutes, però no hi<br />
ha referències a greus problemes d'ordre públic o <strong>de</strong>lictes. En g<strong>en</strong>eral, el Barri<br />
xino <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> va t<strong>en</strong>ir durant la primera meitat <strong>de</strong>l segle XX una aurèola <strong>de</strong>