Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

ecurs de l'últim recurs. Se n'aprofitava. Quan ningú en tenia, ell sí que en tenia
i t'ho venia molt més car. Havia tingut una embòlia, havia estat alcoholitzat, i va
quedar paralitzat de mig cos, la part dreta. Les ties explicaven que en els seus
bons temps havia estat el bandarra número 1 del barri. Degut a això encara
gaudia del respecte de tothom. No tant perquè estigués cardat sinó perquè es
veia que havia estat un home important. Amb el temps, vam fer una certa
amistat. Fins i tot un dia el vaig anar a visitar a l'hospital. Suposo que algú em
va dir que era allà. Estava ingressat per alguna de les seves dolències.
Recordo que vam passejar pel passadís del Trueta. No sé perquè, però jo li
queia bé. El Sevilla parlava molt poc. Estava cardat de la veu. Sempre quan em
veia pel barri, reia, em feia venir i em deia: “Tómate el quinto conmigo”. Tot i
això, si podia, li comprava el costo a un altre. Normalment, era jo qui parlava.
Com una deferència, era jo qui li explicava coses. D'això deu fer uns vint anys.
Era entre l'any 88 i el 89.
Tota la gent que corria per allà, la immensa majoria, podríem dir el 90%, i potser
encara em quedo curt, o estan morts o a la garjola; o a punt de morir-se o a
punt d'anar a la garjola. I sempre pel mateix. Per les drogues.
La “mala premsa” del Barri xino
La prostitució acostuma a ser companya inseparable de la marginació, la
pobresa, la delinqüència i la drogoaddicció. El Barri xino de Girona, al llarg de
la seva història, exemplifica aquesta explosiva barreja de components
degradants. No és gens fàcil aclarir si la prostitució va actuar com un element
d'atracció dels delinqüents i els drogoaddictes, com sostenen alguns
coneixedors del barri, ni tampoc si la suposada zona fosca d'aquest racó de
Girona semblava, vista des de fora, molt més tenebrosa i perillosa que des de
dintre. Les cròniques literàries més reculades esmenten la bossa de misèria i
immigració que, des de temps molt antics, confluïa en aquest indret de la ciutat.
Aquests testimoniatges, quan es centren en el tràfic carnal i prenen un to de
denúncia, lamenten la permissivitat governamental davant d'aquests “locals
immorals” o fins i tot per les condicions degradants de les prostitutes, però no hi
ha referències a greus problemes d'ordre públic o delictes. En general, el Barri
xino de Girona va tenir durant la primera meitat del segle XX una aurèola de