Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

il·legalitat.
A l'any setanta, quan jo vaig arribar aquí, els dissabtes i diumenges els carrers
estaven plens. No podies ni entrar als bars. Llavors als bars només hi havia
tres habitacions. I es feien unes cues als passadissos! Després es van anar
fent més habitacions a dins, però gairebé quan ja no feien falta perquè va
començar la crisi del barri. En aquella època no volien estrangeres. Ni una.
Totes eren espanyoles. La policia no volia estrangeres. Les noies noves venien
a través de determinats contactes.
Tots els bars treballaven igual, amb el mateix sistema. Tenien habitacions a
dalt. Al bar no estaves obligada a beure. Els preus no eren molt cars. El bar es
quedava el preu de l'habitació. Cada prostituta cobrava el que volia. Hi havia
dones que tenien més èxit i cobraven més car. Si per exemple el client es volia
quedar més estona, tornaves a pagar l'habitació i tu cobraves el doble. No hi
havia un preu estipulat, però jo a Barcelona cobrava unes 500 pessetes, que
llavors eren molts calés. Però aquí no podia tenir aquests preus. Es cobraven
unes 200 pessetes. Per això, els dies que m'havia inflat a treballar i comptava
els diners sempre deia: sembla que em falten calés. No és que me'n faltessin,
el que passava és que es cobrava menys de la meitat que a Barcelona. Quan
la mestressa va apujar l'habitació a 50 pessetes, jo vaig apujar a 300 pessetes.
I quan ho va apujar a vint duros, jo a cinc-centes. Un client no et podia trucar
perquè anessis a casa seva o a qualsevol altre lloc. Era com si fossis propietat
del bar. Si et volien portar a passejar, havien de pagar. Jo tenia un client de
Tossa que tenia un hotel i li agradava portar-me al casino del Boló. Hi anava
dos o tres cops per setmana. Per endur-se'm havia de pagar la meva sortida. Si
venia a les 4 de la tarda li donava 2.000 pessetes a la mestressa. Llavors tu
cobraves el que et semblava al client. No podies pas agafar-te un dia lliure.
Només si estaves malalta. Si un dia deies que no anaves a treballar et queia un
ruixat. Cada bar, però, tancava un dia. Jo tenia lliures els dimecres.
La prostitució d'abans no és com la d'ara. No era un pura transacció comercial,
de cara a la pela: aquí te pillo y aquí de mato. Abans, quan pujaves amb un
client et semblava que el coneixies de tota la vida perquè abans tenies una
relació amb aquella persona. Parlaves al mostrador. Molts t'explicaven els seus
problemes. Jo, com que sóc una persona que sempre m'ha agradat escoltar...
N'hi havia molts que venien a explicar-te les seves penes. Com un confessor