Descarregar versió en PDF - Ajuntament de Girona

gestant des del segle XVIII. Hi ha una evident manca de voluntat política a
l'hora de buscar solucions definitives pel temor de les pressions que arribaran
des de sectors que tenen molt poder en l'opinió pública i un pes considerable
en l'economia.
Girona i el conveni abolicionista signat per Espanya el 1956.
El Boletín Oficial del Estado publicava el 3 de març de 1956 un decret-llei
mitjançant el qual, seguint la Convenció de Ginebra del 1949, l'Estat espanyol
s'alineava amb els països abolicionistes i declarava il·legal la prostitució. Es
qualificava la prostitució com a “tràfic il·lícit” seguint la Convenció internacional
per la repressió de la tracta d'éssers humans i de l'explotació de la prostitució,
que havia estat aprovada per les Nacions Unides el 1949. La mesura va
modificar l'organització de la prostitució a les grans ciutats com Barcelona o
Madrid, i tindria també els seus efectes al Barri xino de Girona, tot i que resulta
complicar trobar-ne proves concloents. Els decrets van suposar, a nivell
general, la clausura dels bordells, de manera que la prostitució va passar a ser
considerada com una activitat clandestina. Moltes prostitutes es van reciclar
com a cambreres per tal de poder treballar en llocs on continuar oferint els seus
serveis sexuals als homes. Aviat van sorgir bars específicament pensats per
aquests intercanvis -barres americanes- i meublés que acollien a les parelles a
canvi d'un preu fix pel lloguer d'una habitació. Mentre a Barcelona es tancaven
gairebé un centenar de prostíbuls i una quarantena de cases de barrets
clandestines, les autoritats gironines, sigui per decisió pròpia o per un mandat
superior, sembla que només van ordenar el tancament de tres cases de barrets
històriques: Ca la Blanca, El Racó i el Salón Rosa. La resta de locals,
segurament perquè tenien la cobertura d'un bar a la planta baixa i les
habitacions en els pisos superiors, van continuar amb la seva activitat sense
gaires entrebancs, un cop transcorregut un temps de tancament prudencial
entre la publicació del decret i la tímida reobertura gradual.
El cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, recorda que la signatura del
conveni abolicionista va ser coneguda i comentada en alguns cercles reduïts -
mai en cap àmbit públic- en termes força negatius, sobretot pel fet que els
usuaris de les cases de barrets temien que les prostitutes deixarien de ser
controlades sanitàriament per l'Estat, circumstància que incrementava el risc