30.04.2013 Views

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

on les temperatures mínimes i la precipitació total<br />

durant els tres mesos abans <strong>de</strong> la floració superen<br />

els 15 º C i 150 mm respectivament. El litxi<br />

s’adapta a sòls <strong>de</strong> molt diversa profunditat, fins a<br />

40 cm a Florida, i textura, amb continguts fins i tot<br />

<strong>de</strong>l 40% d’argila, encara que en aquest últim cas<br />

requereix un excel·lent drenatge. No obstant això,<br />

l’arbre pot suportar fins a 15 dies en terrenys entollats<br />

sense patir seriosos danys, el que parla <strong>de</strong><br />

la seva bona adaptació a condicions marginals <strong>de</strong><br />

sòl. Tot i això, la majoria <strong>de</strong>ls autors assenyalen<br />

com a condicions idònies: sòls frescos, profunds,<br />

amb bon drenatge, abundant matèria orgànica<br />

que afavoreixi el <strong>de</strong>senvolupament vegetatiu en<br />

4.3. Discussió <strong>de</strong>ls resultats <strong>de</strong><br />

l’avaluació <strong>econòmica</strong> <strong>de</strong>ls <strong>cultius</strong>.<br />

En el document <strong>de</strong> “Alimentación e inmigración”,<br />

elaborat per Martín (2.005), ja s’introdueix una<br />

exposició <strong>de</strong> da<strong>de</strong>s estadístiques <strong>de</strong> l’evolució <strong>de</strong><br />

la comercialització <strong>de</strong> productes consumits per la<br />

població immigrada a Mercamadrid entre els anys<br />

2.000 i 2.004. Els que <strong>de</strong>staca són: bananitos que<br />

van incrementar la seva comercialització entre<br />

l’any 2.000 i 2.004 en un 1.800%; l’increment<br />

<strong>de</strong>l maracujà en un 125.000 %; altres productes<br />

<strong>de</strong>stacats han estat dàtils, manga, mangos, mores,<br />

nectarines, papaia gegant, papaios, pinya baby,<br />

pinyes i iuca.<br />

Ja hi ha agricultors que es <strong>de</strong>diquen a cultivar<br />

productes importats; un exemple és al Pla<br />

d’Urgell, on enmig <strong>de</strong> les habituals plantacions <strong>de</strong><br />

fruiters <strong>de</strong> la zona hi ha un agricultor que cultiva<br />

verdures <strong>de</strong>stina<strong>de</strong>s a la població xinesa com la<br />

“Bo qua” o la “Che la”. Amb l’ajut <strong>de</strong> treballadors<br />

d’aquesta comunitat, i seguint els seus consells,<br />

aconsegueix cultivar aquests productes que <strong>de</strong>sprés<br />

ven directament als comerciants i restauradors.<br />

D’aquesta manera, prescindint <strong>de</strong>ls canals<br />

habituals <strong>de</strong> comercialització, incrementa el seu<br />

marge <strong>de</strong> benefici i aconsegueix un preu més digne<br />

per la seva merca<strong>de</strong>ria, alhora que pot vendre<br />

el seu producte en un punt més òptim <strong>de</strong> maduració.<br />

(Ruralcat, 2009)<br />

els primers anys i àcids amb pH entre 5,5-6,5. Tolera,<br />

però, sòls alcalins (pH fins 8,5) amb una a<strong>de</strong>quada<br />

aportació, en aquest cas, <strong>de</strong> microelements<br />

(Galán, 2007).<br />

La llima s’ha <strong>de</strong>scartat <strong>de</strong> l’estudi per ser estrictes<br />

amb les restriccions climàtiques, però normalment<br />

es pot cultivar en zones on hi ha llimoners.<br />

(Amorós, 2006)<br />

Pel que fa a l’ocra, en les regions fre<strong>de</strong>s o per<br />

aconseguir collites primerenques, es pot escalfar<br />

el sòl amb plàstics negres durant tres o quatre setmanes<br />

abans <strong>de</strong> la trasplantació. (Smith, 2007)<br />

En l’actualitat ja es comencen a cultivar productes<br />

exòtics a la província <strong>de</strong> Barcelona. (comunicació<br />

oral <strong>de</strong> Mercabarna)<br />

L’origen <strong>de</strong>l cumquat és Àsia, Xina i Japó. Actualment<br />

els principals països productors són: Espanya<br />

(regió valenciana, costa malaguenya y Huelva),<br />

el Marroc, Brasil, Israel, la Xina, Japó, Austràlia y<br />

EEUU (Florida).(Xarxa <strong>de</strong> mercats municipals)<br />

Pel que fa al litxi, en els últims anys <strong>de</strong>l segle XX<br />

s’ha produït un augment <strong>de</strong> plantacions <strong>de</strong> litxi a<br />

Israel, i un notable interès <strong>pel</strong> cultiu a Espanya donat<br />

els excel·lents preus que aquesta fruita obté<br />

en el mercat. La producció <strong>de</strong> litxis a la Mediterrània,<br />

<strong>pel</strong> moment gairebé en exclusiva a Israel,<br />

es produeix a més a contraestació (Juliol-Agost)<br />

<strong>de</strong>ls proveïdors <strong>de</strong>l mercat europeu (Sud-àfrica,<br />

Reunió, Mauritius, Madagascar) encara que ha <strong>de</strong><br />

competir amb les tradicionals fruites d’estiu. Les<br />

escasses plantacions peninsulars arriben a permetre<br />

la seva recollida fins a finals <strong>de</strong> setembre i<br />

la seva comercialització a finals d’octubre en què<br />

els preus arriben fins i tot a xifres superiors a 6<br />

euros / Kg (Galán, 2007)<br />

A mesura que avancin a Espanya les investigacions<br />

d’avaluació <strong>de</strong> cultivars i l’estudi <strong>de</strong> les tècniques<br />

<strong>de</strong> cultiu i control <strong>de</strong> plagues, particularment<br />

thrips, el litxi tindrà probablement un bon futur a<br />

107

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!