Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

More documents

Recommendations

Info

En l’Ordre N es reconeixen també tres classes: 40 • N1 = No apta actualment. Terres on les limitacions podrien eliminar-se amb mitjans tècnics o inputs, però que aquestes modificacions en l’actualitat són impensables. • N2 = No apta permanentment. Limitacions greus, d’índole generalment física, que se suposen insalvables a llarg termini. • X = Terres per a conservació. No aptes per a la seva explotació, terres d’especial protecció, per la seva conservació, vida silvestre, d’especial interès científic ecològic o d’interès social (com parcs, reserves, o zones d’esbarjo). Els límits entre els ordres (S i N) i entre les diferents classes (S1, S2, S3 i N1, N2) s’estableixen per la presència de factors limitants. Un factor limitant és una característica del sòl que dificulta la seva ocupació, redueix la productivitat, augmenta els costos i implica riscos de degradació, o tot alhora. Com ja s’ha vist fins ara, el territori català té una gran varietat de paisatges, des de zones de muntanya, planes cerealístiques, altiplans mediterranis on contrasten les zones de regadiu i les de secà, i un espai litoral i prelitoral de conurbació, on l’espai agrari ha esdevingut residual i típicament periurbà (Figura 12). Podem distingir tres grans zones: les conreables (la plana de l’Empordà fins a la plana de Lleida), les zones de boscos (destacant la zona dels Pirineus) i les zones urbanes (la franja costanera, destacant l’entorn de Barcelona) (Figura 13). El concepte terra estarà format per la totalitat del territori català, incloent les seves característiques climàtiques, de relleu, sòls, hidrologia i vegetació. Primer determinarem els diferents tipus d’usos del la terra. En el present estudi són LUT rellevants els cultius més destacats en el resultat de les entrevistes i la recerca bibliogràfica. Per poder definir correctament els usos de la terra, la seva determinació vindrà donada per les característiques pròpies del cultiu i les seves necessitats. Es realitzarà una recerca bibliogràfica dels diferents cultius. Es descriurà la planta, la durada del cicle del cultiu, definint les seves necessitats hídriques, climàtiques, edafològiques. Les unitats d’avaluació de la terra (LEU), seran les zones agràries catalanes. Aquestes estan formades per diverses característiques, les més destacades són els tipus de sòl, el relleu i la climatologia. Les característiques de sòl i de relleu, estan incloses en els condicionants de les àrees regables, on s’han tingut en compte els regadius existents, així com els regadius futurs plantejats pel Govern de la Generalitat de Catalunya, ja que estan projectades en les zones potencialment aptes per cultivar. Tenint en compte aquest condicionant, es realitza la selecció d’aquells factors de relleu i tipus de sòl més aptes pels conreus agraris. Pel que fa al tipus de sòl, Catalunya té una gran diversitat de sòls i seria necessari un estudi més exhaustiu de la tipologia dels sòls, un cop obtingut el resultat de les zones i cultius potencials. Els nostres LEU, tindran dos qualitats de la terra, que han de coincidir amb els requeriments dels cultius. La primera qualitat seran les temperatures mínimes mensuals a tot el territori català, ja que els cultius proposats tenen unes necessitats de temperatures mínimes mensuals superiors a les corresponents a les latituds del territori català. L’altre factor limitant serà la necessitat hídrica del cultiu, ja que els cultius seleccionats tenen uns requeriments d’aigua superiors a les precipitacions en el territori català. Llavors la condició que les zones agràries siguin de regadius resulta una qualitat indispensable per definir els LEU. L’esquema resum del la metodologia es pot observar en la figura 17. Figura 17: Resum de la metodologia utilitzada. (Font: Elaboració pròpia.)
Pel que fa a la classificació, seran potencialment aptes aquelles zones destacades de la interacció de les característiques de la terra amb els requeriments dels cultius (Figura16). La classificació en el present projecte serà la següent: • S = Si apte. Els cultius potencialment aptes seran aquells pels que la durada del cultiu sigui inferior a el període de temperatures mínimes mensuals. • N = No apte. Els cultius no aptes seran aquells pels que la durada del cultiu sigui superior al període de temperatures mínimes mensuals. • S1 = Apte amb requeriments. Seran els cultius que necessitin una protecció a l’inici o al final del seu cicle productiu. Per obtenir els diferents mapes utilitzarem el programa ArcGIS , que es troba en la sala d’usuaris del Rectorat de la Universitat de Lleida, i és un sistema d’informació geogràfica (SIG) integrat, que consisteix en tres parts claus: • El programari ArcGIS Desktop és un conjunt integrat d’aplicacions SIG avançades. • L’ArcSDE Gateway és una interfície per administrar les geodatabase (forma curta per base de dades geogràfica) en un sistema d’administració de bases de dades (DBMS). • El programari ArcIMS és un SIG orientat a Internet per distribuir dades i serveis. ArcGIS proporciona un marc per implementar SIG per un usuari individual o per a molts usuaris. ArcGIS es pot estendre amb programari addicional, tal com ArcPad per a dispositius Windows ® CE. ArcGIS utilitza models de dades intel·ligents SIG per representar la geografia i proporciona totes les eines necessàries per crear i treballar amb dades geogràfiques. Inclou eines per a totes les activitats SIG: edició i automatització de dades, mapeig i activitats basades en mapes, administració de dades, anàlisi geogràfica i organització de dades i aplicacions per a Internet Un sistema d’informació geogràfica (SIG), és un sistema de computadors capaç d’emmagatzemar, manipular, i mostrar informació referenciada geogràficament, és a dir, dades identificades d’acord amb la seva localització. Combinant capes o layers (nivells d’informació) d’una zona, es pot obtenir de manera més senzilla, informació més concreta i determinada de l’àrea d’estudi. Les dades s’han extret de l’Atles Digital de Catalunya, en format MiraMon, s’han vectoritzat per poder-les usar amb l’ArcGis. La importació dels vectors amb les dades de temperatura i pluviometria, s’importen des de ArcCatalog, d’aquesta manera obtenim els vectors per poder treballar amb ArcMap. Per multiplicar i reclassificar les dades, prèviament s’haurà de transformar els vectors que contenen tota la informació, a rasters (rasteritzar), en format sheaps. Un cop obtinguts els sheaps ja podem començar a combinar les capes o nivells d’informació. (figura 18). La figura 18 ens mostra pas a pas, les accions que s’han dut a terme per obtenir els mapes resultat. 41
Page 1 and 2: avaluació tècnico-econòmica de n
Page 3 and 4: PRÒLEG La missió de la Fundació
Page 5 and 6: 3.2.3.7. Papaia 3.2.3.8. Guaiaba 3.
Page 7 and 8: Figura 34: Distribució de les temp
Page 9 and 10: índex de taules Taula 1: Distribuc
Page 11 and 12: Taula 56: Costos variables per la t
Page 13 and 14: 1.1. Evolució dels hàbits aliment
Page 15 and 16: En l’increment de la població es
Page 17 and 18: de llocs de treball nous, també va
Page 19 and 20: 1.1.3.1. Àfrica Nord i Magrib. Un
Page 21 and 22: gesta de carn i aus i se substituei
Page 23 and 24: En números rodons a Catalunya hi h
Page 25 and 26: na meitat del segle XIX, s’han pl
Page 27 and 28: trets atípics: l’hivern no és a
Page 29 and 30: Considerant el nombre d’unitats d
Page 31 and 32: És una àrea de contacte de masses
Page 33 and 34: 2.1. Sistemes de recerca d’inform
Page 35: d’identificar i realitzar una com
Page 39 and 40: 2.4. Metodologia de l’avaluació
Page 41 and 42: • Els costos de les matèries pri
Page 43 and 44: El coeficient entre la capacitat de
Page 45 and 46: 2.4.3. Determinació de la viabilit
Page 47 and 48: 3.1. Determinació dels principals
Page 49 and 50: 3.2. Adequació dels cultius segons
Page 51 and 52: La temperatura òptima que necessit
Page 53 and 54: El sistema radicular és la part m
Page 55 and 56: adverses. De les arrels poden brota
Page 57 and 58: ment és entomòfila. El fruit és
Page 59 and 60: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 61 and 62: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 63 and 64: LUT: Ocra Períodes de temps amb la
Page 65 and 66: 3.2.3.5. Batata El cultiu de la Bat
Page 67 and 68: El color carbassa mostra les zones
Page 69 and 70: per tant en aquest projecte conside
Page 71 and 72: El color verd ens indica la zona qu
Page 73 and 74: teixa manera que la iuca o el plàt
Page 75 and 76: La taula 11, mostra els valors come
Page 77 and 78: is,...), administracions pertinents
Page 79 and 80: La següent tasca serà preparar la
Page 81 and 82: aproximadament de diàmetre, amb an
Page 83 and 84: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 85 and 86: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 87 and 88:
Taula 46: Resum dels costos per al
Page 89 and 90:
equereixin d’un peó. El salari d
Page 91 and 92:
de reg es pretén millorar la dosif
Page 93 and 94:
En el nostre cas el marc de plantac
Page 95 and 96:
Figura 70: Evolució preu de comerc
Page 97 and 98:
4 discussions
Page 99 and 100:
Més freqüent és el consum de suc
Page 101 and 102:
Espanya. De fet ja s’estan produi
Page 103 and 104:
Conclusions • Els immigrats estan
Page 105 and 106:
ALDOMÀ, I., 2009. Atles de la nova
Page 107:
SOLER, J., SOLER, G., 2006. Cítric
show all

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?