Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

El nyam és un cultiu intolerant a les gelades, necessita,
per a la seva producció, unes temperatures
entre els 20 i els 34ºC, amb una precipitació
1200 i 1500mm anuals, reduint-se la producció si
la pluviometria és inferior a 600mm, ja que produeix
estrès als tubercles i no es desenvolupen
correctament. Pel que fa al tipus de sòl, prefereix
sòls arenosos, que permetin el desenvolupament
de les arrels de reserva sense asfixiar-les, amb
una alçada màxima de 800 metres sobre el nivell
del mar. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
La reproducció del nyam es fa per empelts o plantant
els bulbs que apareixen a la base de les fulles
velles, normalment es planta al camp a l’inici de
l’època de pluges.
En moltes regions tropicals on es cultiva el nyam,
la collita es realitza abans de la finalització de
l’època humida, en algunes situacions els tubercles
són collits d’hora als 7-9 mesos (collita parcial),
però el més habitual es recol·lectar als 10-
11 mesos posteriors a la plantació, encara que el
període varia segons la varietat.
Es pot realitzar una collita parcial, sol ser en un
punt mig del cicle de creixement. Amb aquest
procediment, la terra de la planta es retira acuradament
i es cullen alguns tubercles, i es torna
a plantar. Aquest procés s’ha de fer amb molta
cura perquè els tubercles restants reprenguin el
creixement. (Yamaguchi, 1983)
La manera més comuna de collir, és removent els
tubercles del sòl, això pot produir algun dany al
producte, però la collita manual és molt més llarga
i laboriosa.
Les produccions mitjanes solen ser unes 12t/ha,
però en alguns cultius intensius s’han arribat a
collir unes 40t/ha.
3.2.1.6. Gingebre
El gingebre és l’espècie Zingiber officinale de la
família Zingiberaceae, la part que es consumeix és
el rizoma bulbós i s’utilitza per condimentar aliments
i begudes.
És una planta herbàcia perenne que pot arribar a
un metre d’alçada amb rizomes subterranis, ramificat
de forma digitada i del que surten les tiges.
Les fulles són alternes, sèssils, llises de color verd
pàl·lid i lanceolades, molt agudes a l’àpex. Les
tiges florals, generalment, sense fulles són més
curtes i tenen un número reduït de flors. La flor és
58
asimètrica i presenta un calze de forma tubular, el
fruit és de tipus càpsula. (Rubatzky i Yamaguchi,
1997)
Figura 24: Dibuix descriptiu del gingebre. (Font: Yamagutxi, 1983)
Els rizomes del gingebre són tiges monopodials
d’uns 50 cm de llarg, axatats, sencers o dividits
com els dits de la mà. Té uns nusos prominents,
que són les bases de fulles escamiformes. A les
bandes inferiors dels rizomes vells es desenvolupen
petites arrels abundants.
És una planta d’origen tropical i s’adapta a temperatures
des de 25 a 30ºC durant dos terços de
l’any, amb unes necessitats hídriques que oscil·len
entre 2000mm fins a 4000mm anuals, però és important
la seva distribució, que ha de ser regular
al llarg del període vegetatiu. Els millors sòls per
al conreu del gingebre són els al·luvials, arenosos,
profunds, amb bon drenatge i rics en matèria orgànica.
La propagació vegetativa és la norma en
el gingebre, escasses vegades produeix llavors.
3.2.1.7. Batata
La batata també anomenada moniato o camote.
Originària del tròpic americà, rep diferents noms
en funció a la regió de procedència, així com moniato,
papa dolça, kumara, cara o jetica, camote i
batata ensucrada. És un tubercle comestible, de
forma oblonga i voluminosa; d’escorça violàcia o
bruna i polpa groga ataronjada o blanca, de sabor
dolç i agradable.
Pertany a la família Convolvulaceae i el seu nom
científic té diferents sinònims, com poden ser
Ipomoea batatala Lam, o convolvulus batata L., és
una planta de consistència herbàcia, port postrat i
perenne, encara que es cultiva com anual.