Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

adverses. De les arrels poden brotar noves plantes
a partir de ferides, ja que tenen gemmes laterals.
Una característica important de les arrels,
és que produeixen substàncies que inhibeixen el
creixement d’herbes sota de l’arbre.
Les flors són blanques, axials, neixen en les branques
joves, al nus de la base de les fulles, solitàries
o en grups petits (de 1 a 3 flors per nus),
tenen gran quantitat d’estams i un únic pistil. El
fruit, que és la part consumida, pot ser esfèric
o piriforme, de 3 a 10 cm de diàmetre, la forma
del fruit i el color depèn de la varietat, n’hi ha
de verdes groguenques i groguenques rosades.
(Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Figura 28: Dibuix descriptiu de la guaiaba. (Font: Nakasone i Paull, 1998)
Pel que fa a les necessitats hídriques, l’òptim
oscil·la entre els 1000mm i els 3800mm anuals,
en zones inferiors a 1100m respecte el nivell del
mar. El rang de temperatura varia des dels 15,5
fins als 34ºC, no tolerant les temperatures inferiors
a 3,2ºC. Per l’obtenció de fruits de qualitat,
prefereix sòls fèrtils, profunds i rics en matèria
orgànica, es pot cultivar en sòls de pH entre 4,5 i
8,5, però l’òptim és 6,5. És un cultiu relativament
tolerant a la sal.
3.2.1.11. Llima.
La llima, també coneguda amb el nom de llimona
del carib, pertany a la família de les Rutàceas, és
Citrus aurantifolia (Chris) Swing. És un cultiu no
gaire estés a Espanya.
La llimera és un arbre perenne de 4 a 5 metres
d’alçada, amb espaiositat mitjana, té un tronc central
des d’on surten 3 o 4 branques principals i,
posteriorment, les branques secundàries, que són
les que contenen les fulles i les flors. Les fulles
dels cítrics tenen una gran varietat de grandàries i
de formes, no només entre les diferents varietats,
sinó que en el propi arbre hi ha diferències, les
fulles joves són més amples. La fulla de la llima té
ales i és petita. Les flors són petites de color púrpura,
entre 4 i 8 pètals, amb 5 sèpals soldats en la
part inferior per protegir la flor, té 25 estams flors
axials, que apareixen a l’inici de la fulla. (Granell,
1974)
El fruit és de color verd, de grandària semblant a
la de la mandarina, de 3 a 6 cm de diàmetre i un
pes de 75 a 125 grams, la polpa és carnosa, de
color verd translúcid, té poques llavors i es pot
extreure el doble de suc que en una llimona.
Tant la llima com el llimoner, són els cítrics més
sensibles al fred, la temperatura òptima va des
dels 14º fins als 24ºC. Normalment es pot cultivar
en zones on hi ha llimoners. (Amorós, 2006)
3.2.1.12. Cumquats.
Pertany a la família de les Rutàceas, del gènere
Fortunella, espècie F. japinica o F. margarita, és un
arbust originari de la Xina, també se’l coneix com
taronja nana o taronja de la Xina.
El cumquat és un arbust, el més petit de tots els
cítrics, de 2 a 3 metres d’alçada, amb una tija central
i amb poques espines. Les fulles són lanceolades
de 4-8 cm de longitud, de coloració verdosa
i brillant per la part superior i pàl·lida per sota.
(Soler i Soler, 2006)
Les flors axials són solitàries o en inflorescències,
de color blanc i força aromàtiques. El fruit del
cumquat és de color groguenc o ataronjat, oval
o arrodonit, depenent de la varietat utilitzada. És
un fruit petit, el seu diàmetre fa uns 2 o 3 cm, amb
un pes de cada fruit, entre 5 i 20gr. És l’únic cítric
del qual es pot consumir la pellofa que és fina. La
polpa és de color groga ataronjada lleugerament
àcida i amb 4 o 6 grills, té un sabor semblant als
d’algunes varietats de mandarines.
Pel que fa a les necessitats del cultiu són molt
semblants a les dels cítrics, és pot cultivar a les
zones on es produeix taronja. Presenta una gran
resistència als freds primaverals ja que la floració
és a l’estiu. Temperatures inferiors a 10ºC aturen
el seu creixement, però la planta no mor. Això succeeix
quan les temperatures són inferiors a –9ºC.
Les baixades brusques de temperatura poden
61