Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

1.1. Evolució dels hàbits alimentaris.
1.1.1. Moviments migratoris.
En aquest apartat es realitza una anàlisi de
l’evolució dels moviments migratoris en els darrers
anys a l’Estat Espanyol i a Catalunya, destacant
les comarques on més immigració hi ha.
L’Estat Espanyol esdevé com un dels principals
protagonistes de la Unió Europea en el procés migratori,
inicialment a causa del turisme, però actualment
la situació ha variat ja que gran part de
la població estrangera desitja una ràpida inserció
en el mercat laboral per millorar les condicions
de vida (Martín, 2005).
La població immigrada de l’Estat ha augmentat
més del triple des de l’any 1998 que era de
720.000 habitants, fins 4.000.000 d’habitants
l’any 2007, però aquests valors només són de les
persones immigrades que tenen el permís de residència
o de treball en vigor, segons el Ministeri
de Treball.
1.600.000
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
0
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Europa Comunitària
Amèrica Llatina
Oceania
Resta Europa
Amèrica del Nord
Apatriats i no contesta
Àfrica
Figura 1: Evolució de la població immigrada a l’Estat Espanyol per
continent de procedència (hab./any) (Font: Elaboració pròpia a partir de
dades del Anuari Estadístic de Immigració).
A partir de l’any 2002 i 2003 hi ha un gran augment
de població immigrada, com es pot observar
en la Figura 1. Cal destacar que la població
provinent d’Amèrica Llatina és la que més ha augmentat,
seguida per l’africana.
Les comunitats autònomes amb més quantitat
de persones immigrades són: Balears, Comunitat
Valenciana, Catalunya, Madrid, les illes Canàries
i la Rioja (Fig.2). Aquestes comunitats superen el
9,9% de població provinent d’altres països, que
és el valor mitjà en percentatge de la població im-
Àsia
migrada a Espanya durant l’any 2008.
Figura 2: Número d’habitants immigrats a Espanya per províncies.
(Font: Anuari estadístic INE, 2008).
L’arribada de nouvinguts ha estat sempre un element
important en el creixement poblacional a
Catalunya. Entre 1950 i 1975 es va produir una de
les onades migratòries més importants del segle
XX a Catalunya: van arribar aproximadament un
milió i mig de nouvinguts, procedents de la resta
de l’Estat Espanyol.
Entre el 1975 i l’arribada del nou segle canvia
la dinàmica de la immigració a Catalunya. Els
saldos migratoris disminueixen i l’aportació poblacional
d’altres zones de l’Estat pràcticament
no existeix. Durant aquest període canvia el tipus
d’immigració i comencen a venir persones
d’altres països, especialment de fora de la Comunitat
Europea.
És a partir de l’any 2000 quan l’entrada de la població
estrangera a Catalunya es converteix en un
fet que tindrà importants conseqüències per a la
seva evolució demogràfica i estructura social, a
causa del baix creixement natural de la població,
i en especial, a partir del any 2002, seguint la tònica
de l’Estat Espanyol. (Fundació del Món Rural,
2008)
Al 2008 Catalunya representa el 16% de la població
total de l’Estat Espanyol, dins d’aquest percentatge
es troba inclosa la població immigrada.
15