Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

En el nostre cas el marc de plantació serà de 7m
x 9m, això suposa unes densitat de plantació de
159 arbres/ha. El material vegetal utilitzat seran
arbres propagats pel sistema de “acodo aèreo”.
A l’inici de la plantació és necessària una poda
de formació per a establir una estructura forta en
els arbres joves, evitant que hi hagi branques per
sota dels primers 50cm de l’arbre i deixant entre
3 i 4 branques; d’aquesta manera facilitarem les
posteriors collites. Després d’això, es realitzarà
una poda de manteniment per treure les branques
danyades pel vent, gelades o malalties. Cal
evitar les podes en forma V a causa de la naturalesa
trencadissa de la fusta. És important atorgar
a l’arbre d’una forma apropiada que permeti una
major exposició al sol dels òrgans fructífers i així
assegurar una major producció de fruits. (Galan,
1987)
Encara que el litxi té un requisit d’aigua alt, no
suporta la inundació ja que l’aigua estancada indueix
la putrefacció de l’arrel. El sistema de reg
emprat serà l’aspersió alta, és el sistema més empleat
a Florida, ja que és altament recomanable
en les zones amb risc de gelades o amb baixa humitat
ambiental, així s’eviten situacions desfavorables.
(Galan, 1987)
El litxi necessita una dotació anual d’aigua de
1250mm 1700mm. A l’època juvenil i per a facilitar
el quallat del fruit, se suspendran els regs.
Els arbres joves tendeixen a créixer poc a poc i
han de rebre aplicacions només lleugeres d’un
fertilitzant complet. Els arbres madurs són més
pesats i s’han de fertilitzar regularment de primavera
a estiu. Es recomana l’ús de fertilitzants formulats
per a les plantes pròpies de mitjans àcids.
El litxi requereix 1 o 2 aplicacions de fertilitzants
a l’any, en sòls profunds i unes 4 en sòls lleugers.
Els fertilitzants més utilitzats a Florida, són compostos
amb un 6-8% de nitrogen, 2-4% d’àcid
fosfòric assimilable, 6-8% de potassa i 3-4%
de magnesi. El nitrogen és l’element que més
s’aplica, essent freqüents unes dosis de 70-90kg/
ha. En sòls calcaris, amb un pH elevat, s’hauran
d’aplicar ferro, zinc i magnesi 2 o 3 cops l’any.
(Galan, 1987)
Pel que fa al control de males herbes, s’ha de tenir
en compte que no es podrà fer un laboreig del sòl,
ja que les arrels del litxi són força superficials. Per
al control de males herbes Galan recomana herbicides
de contacte.
Les principals plagues que afecten el litxi són:
• Aceria litchii kiefer: és un àcar que afecta a les
fulles i a les inflorescències, és una de les principals
plagues que afecten el fullatge del litxi.
Provoca picadures, laceracions i arrugues a la
part superior de les fulles, torçant-les i bronzejant-les.
El control d’aquesta plaga s’ha de
fer des de l’injert. Si ja esta la plaga al camp
s’haurà de tractar amb productes químics
abans de l’inici de la brotada vegetativa de
l’arbre.
• Indarbela quadrinotata Walker i I. Tetraonis Moore
: és una plaga que només afecta en l’estat
d’eruga, forada la fusta de l’arbre intervenint
les conduccions de saba amb la conseqüent
aturada del creixement. Per al seu control
s’hauran de netejar els arbres o aplicar productes
químics tapant els orificis, és un mètode
molt laboriós. (Galan, 1987)
• Els nemàtodes Hemicriconemoides mangiferae
i Xiphinema brevicolle causen una decoloració
groguenca de les fulles, defoliació o inclús la
mort i el declivi de nombrosos horts de litxi.
El nemàtode de les ganyes de l’arrel, Meloidogyne
javanica, també ocasiona danys però és
menys prevalent.
• Els fongs Cephaleuros virescens, Gleosporium
sp. i Phomopsis sp. provoquen taques i el bronzejat
de les fulles del litxi. Clitocybe tabescens
causa la putrefacció de l’arrel i generalment
ataca els arbres de litxi plantats en antigues
plantacions de roure. Se sap que aquest fong
es refugia en els peus vells del roure des d’on
es propaga a les arrels del litxi.
La recol·lecció es farà manualment; el litxi florirà
a la primavera, això significa que es podrà collir al
abril o maig, segons la temperatura i la rapidesa
de maduració del fruit.
Es recol·lectarà com el raïm, tallant les branques
on hi han agrupacions de fruits.
Per al consum en fresc el fruit es cull quan està
totalment acolorit; per a l’embarcament, quan només
està en part acolorit. La maduració final de
la fruita causa les protuberàncies a la pell el que
indica que el fruit ha madurat i que és el moment
òptim de la collita. Les fruites rarament es recullen
individualment, normalment es recullen en
raïms. Els raïms normalment es cullen amb una
porció de tija i unes quantes fulles per prolongar
la frescor. La collita es realitza cada 3-4 dies du-
99