Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

de reg es pretén millorar la dosificació del reg, tenint
un major aprofitament de l’aigua i disminuint
les pèrdues per evaporació. Al mateix temps
s’aconsegueix un augment de la producció, una
humitat uniforme en el sòl, evitant les tasques
de nivellar el terreny i un estalvi de la mà d’obra.
(Soler i Soler, 2006)
Resulta totalment necessari el control de les males
herbes, ja que evitarem la competència pels
nutrients, millorant l’aprofitament d’aquests, i
perquè facilita l’execució de les diferents tasques
a realitzar en el cultiu. El control de les males herbes
es pot fer amb productes químics o utilitzant
diferents sistemes de laboreig.
És interessant el laboreig profund (no superior a
10cm) del sòl durant la primavera, quan ja no hi
hagi risc de gelades, així s’aconsegueix enterrar
les herbes d’hivern, augmentant el percentatge
de matèria orgànica del sòl. També es pot realitzar
laboreig superficial, des de la primavera fins al setembre,
amb la finalitat de conservar l’estructura
del sòl, deixant-lo net de vegetació no desitjada.
Si s’ha fertilitzat el camp, aquesta tasca servirà
per enterrar l’adob, facilitant el contacte amb el
sistema radicular de la planta. (Soler i Soler, 2006)
En el cultiu de cítrics, les plagues juguen un paper
molt important, tant des del punt de vista de la
producció com de la qualitat dels fruits, el que pot
afectar seriosament la seva rendibilitat, i d’aquí la
importància del seu estudi. (Julià i Server,2001)
Les plagues principals són:
• Àcar Roig (Panonychus citri Mc Gregor): encara
que ataca totes les espècies, és especialment
important en les varietats del grup navel.
• Aranya Roja (Tetranychus urticae Koch): principalment
present en les mandarines clementines.
• Mosca blanca dels cítrics (Aleurothrixus floccosus
Mask): ataca totes les espècies i varietats
de cítrics, sense mostrar preferència per
cap d’elles. L’enemic natural més eficaç per
a aquest insecte és l’himenòpter Cales noaki
How.
• Áfids: Són un conjunt d’artròpodes de la classe
Insecte, ordre Hemiptera, subordre Aphididae.
Els més freqüents a la zona de cultiu són Aphis
spiraecola Patch, i Aphis gossypii Glover, essent
aquest últim el vector més eficaç per a la
transmissió del virus de la tristesa a Espanya.
El control biòtic d’aquestes plagues es pot fer
a partir de l’himenòpter Lysiphlebus testaceipes
Gresson.
• Cocco: Pertanyen a la classe Insecte. Els principals
que afecten la citricultura espanyola són
Lepidosaphes beckii Newman, Parlatoria pergandei
Comstock i Aonidiella aurantii Masketll.
Aquests insectes presenten enemics naturals
eficaços entre els que es troben Rodolia cardinaliskMuls
o Criptolaemus montrouzieri Muls.
• Lepidòpters: Arna dels cítrics (PRAYS citri Mill),
CACOECIA (Cacoecimorpha pronubana Hbn.),
Minador de les fulles (Phyllocnistis citrella
Stainton), Mosca de la mediterrània (Ceratitis
capitata Wied). La lluita biològica fins ara no ha
donat bons resultats, encara que sí la lluita autocida,
consistent en l’alliberament massiva de
mascles criats en laboratori i esterilitzats amb
radiacions.
• Malalties causades per fongs: Phytophthora
spp,. Podridura blanca de les arrels, Alternaria,
botritis, Podridura, Antracnosis.
• Malalties causades per bacteris: Cancrosis o
xancre.
• Nematodes: Tylenchulus semipenetrans Cobb
• Virosis i malalties afins : Psoriasi, Tristesa.
Per al tractament fitosanitari, utilitzarem un polvoritzador
arrossegat o un atomitzador.
Una tasca important en el cultiu de cítrics és
la poda anual, aquesta consisteix en eliminar
les branques mal formades, endurides o mal
col·locades, al mateix temps que s’intenta que
augmenti la penetració de llum i de productes
fitosanitaris polvoritzats. Normalment es realitza
desprès de la recol·lecció, quan ja no hi ha risc de
gelades.
En arbres que són vells i estan descuidats, es pot
realitzar una poda de rejoveniment, amb la finalitat
de canviar l’esquelet de l’arbre, confegint fusta
nova apta per produir. (Soler i Soler, 2006)
Tradicionalment, una primera anàlisi sobre la
viabilitat d’un cultiu s’efectua mitjançant el càlcul
dels seus costos de cultiu per hectàrea, i per
l’estimació del seu rendiment anual, el que permet
establir els anomenats llindars de rendibilitat,
que es defineixen segons l’estructura de
costos utilitzada. Així, si a aquesta estructura es
consideren els anomenats costos d’oportunitat
de l’empresari (renda de la terra, interessos del
capital invertit, etc.), aquest llindar serà el preu
97