Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

More documents

Recommendations

Info

on les temperatures mínimes i la precipitació total durant els tres mesos abans de la floració superen els 15 º C i 150 mm respectivament. El litxi s’adapta a sòls de molt diversa profunditat, fins a 40 cm a Florida, i textura, amb continguts fins i tot del 40% d’argila, encara que en aquest últim cas requereix un excel·lent drenatge. No obstant això, l’arbre pot suportar fins a 15 dies en terrenys entollats sense patir seriosos danys, el que parla de la seva bona adaptació a condicions marginals de sòl. Tot i això, la majoria dels autors assenyalen com a condicions idònies: sòls frescos, profunds, amb bon drenatge, abundant matèria orgànica que afavoreixi el desenvolupament vegetatiu en 4.3. Discussió dels resultats de l’avaluació econòmica dels cultius. En el document de “Alimentación e inmigración”, elaborat per Martín (2.005), ja s’introdueix una exposició de dades estadístiques de l’evolució de la comercialització de productes consumits per la població immigrada a Mercamadrid entre els anys 2.000 i 2.004. Els que destaca són: bananitos que van incrementar la seva comercialització entre l’any 2.000 i 2.004 en un 1.800%; l’increment del maracujà en un 125.000 %; altres productes destacats han estat dàtils, manga, mangos, mores, nectarines, papaia gegant, papaios, pinya baby, pinyes i iuca. Ja hi ha agricultors que es dediquen a cultivar productes importats; un exemple és al Pla d’Urgell, on enmig de les habituals plantacions de fruiters de la zona hi ha un agricultor que cultiva verdures destinades a la població xinesa com la “Bo qua” o la “Che la”. Amb l’ajut de treballadors d’aquesta comunitat, i seguint els seus consells, aconsegueix cultivar aquests productes que després ven directament als comerciants i restauradors. D’aquesta manera, prescindint dels canals habituals de comercialització, incrementa el seu marge de benefici i aconsegueix un preu més digne per la seva mercaderia, alhora que pot vendre el seu producte en un punt més òptim de maduració. (Ruralcat, 2009) els primers anys i àcids amb pH entre 5,5-6,5. Tolera, però, sòls alcalins (pH fins 8,5) amb una adequada aportació, en aquest cas, de microelements (Galán, 2007). La llima s’ha descartat de l’estudi per ser estrictes amb les restriccions climàtiques, però normalment es pot cultivar en zones on hi ha llimoners. (Amorós, 2006) Pel que fa a l’ocra, en les regions fredes o per aconseguir collites primerenques, es pot escalfar el sòl amb plàstics negres durant tres o quatre setmanes abans de la trasplantació. (Smith, 2007) En l’actualitat ja es comencen a cultivar productes exòtics a la província de Barcelona. (comunicació oral de Mercabarna) L’origen del cumquat és Àsia, Xina i Japó. Actualment els principals països productors són: Espanya (regió valenciana, costa malaguenya y Huelva), el Marroc, Brasil, Israel, la Xina, Japó, Austràlia y EEUU (Florida).(Xarxa de mercats municipals) Pel que fa al litxi, en els últims anys del segle XX s’ha produït un augment de plantacions de litxi a Israel, i un notable interès pel cultiu a Espanya donat els excel·lents preus que aquesta fruita obté en el mercat. La producció de litxis a la Mediterrània, pel moment gairebé en exclusiva a Israel, es produeix a més a contraestació (Juliol-Agost) dels proveïdors del mercat europeu (Sud-àfrica, Reunió, Mauritius, Madagascar) encara que ha de competir amb les tradicionals fruites d’estiu. Les escasses plantacions peninsulars arriben a permetre la seva recollida fins a finals de setembre i la seva comercialització a finals d’octubre en què els preus arriben fins i tot a xifres superiors a 6 euros / Kg (Galán, 2007) A mesura que avancin a Espanya les investigacions d’avaluació de cultivars i l’estudi de les tècniques de cultiu i control de plagues, particularment thrips, el litxi tindrà probablement un bon futur a 107
Espanya. De fet ja s’estan produint bons resultats amb alguns conreus amb major precocitat, major rendiment, amb estació de recollida més tardana i fruits de millor qualitat (contingut equilibrat de sucre i acidesa i millor proporció polpa / llavor) 108 com ara ‘Tai So’ i ‘Early Large Xarxa’ en els assajos realitzats pel ICIA a les Canàries, i ‘Kwai Mai Pink’ i ‘Wai Chee’ a Màlaga. Per això és de preveure un cert augment moderat del cultiu en zones lliures de gelades a Espanya (Galán, 2007).
Page 1 and 2:
avaluació tècnico-econòmica de n
Page 3 and 4:
PRÒLEG La missió de la Fundació
Page 5 and 6:
3.2.3.7. Papaia 3.2.3.8. Guaiaba 3.
Page 7 and 8:
Figura 34: Distribució de les temp
Page 9 and 10:
índex de taules Taula 1: Distribuc
Page 11 and 12:
Taula 56: Costos variables per la t
Page 13 and 14:
1.1. Evolució dels hàbits aliment
Page 15 and 16:
En l’increment de la població es
Page 17 and 18:
de llocs de treball nous, també va
Page 19 and 20:
1.1.3.1. Àfrica Nord i Magrib. Un
Page 21 and 22:
gesta de carn i aus i se substituei
Page 23 and 24:
En números rodons a Catalunya hi h
Page 25 and 26:
na meitat del segle XIX, s’han pl
Page 27 and 28:
trets atípics: l’hivern no és a
Page 29 and 30:
Considerant el nombre d’unitats d
Page 31 and 32:
És una àrea de contacte de masses
Page 33 and 34:
2.1. Sistemes de recerca d’inform
Page 35 and 36:
d’identificar i realitzar una com
Page 37 and 38:
Pel que fa a la classificació, ser
Page 39 and 40:
2.4. Metodologia de l’avaluació
Page 41 and 42:
• Els costos de les matèries pri
Page 43 and 44:
El coeficient entre la capacitat de
Page 45 and 46:
2.4.3. Determinació de la viabilit
Page 47 and 48:
3.1. Determinació dels principals
Page 49 and 50: 3.2. Adequació dels cultius segons
Page 51 and 52: La temperatura òptima que necessit
Page 53 and 54: El sistema radicular és la part m
Page 55 and 56: adverses. De les arrels poden brota
Page 57 and 58: ment és entomòfila. El fruit és
Page 59 and 60: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 61 and 62: Temperatures mínimes mitges mensua
Page 63 and 64: LUT: Ocra Períodes de temps amb la
Page 65 and 66: 3.2.3.5. Batata El cultiu de la Bat
Page 67 and 68: El color carbassa mostra les zones
Page 69 and 70: per tant en aquest projecte conside
Page 71 and 72: El color verd ens indica la zona qu
Page 73 and 74: teixa manera que la iuca o el plàt
Page 75 and 76: La taula 11, mostra els valors come
Page 77 and 78: is,...), administracions pertinents
Page 79 and 80: La següent tasca serà preparar la
Page 81 and 82: aproximadament de diàmetre, amb an
Page 83 and 84: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 85 and 86: consum gasoil preu gasoil combustib
Page 87 and 88: Taula 46: Resum dels costos per al
Page 89 and 90: equereixin d’un peó. El salari d
Page 91 and 92: de reg es pretén millorar la dosif
Page 93 and 94: En el nostre cas el marc de plantac
Page 95 and 96: Figura 70: Evolució preu de comerc
Page 97 and 98: 4 discussions
Page 99: Més freqüent és el consum de suc
Page 103 and 104: Conclusions • Els immigrats estan
Page 105 and 106: ALDOMÀ, I., 2009. Atles de la nova
Page 107: SOLER, J., SOLER, G., 2006. Cítric
show all

Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?