Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

produir danys al cultiu. (Soler i Soler, 2006)
Les temperatures òptimes per a la vegetació, des
del final de la primavera a l’inici de la tardor, es
troben entre els 22º i els 26ºC. Per sobre dels
30º als 32ºC s’atura el creixement. Per l’època hivernal
necessiten una temperatura mitjana d’uns
10º-12ºC.
3.2.1.13. Plàtan mascle.
Pertany a la família de les Musaceae, de l’espècie
Musa paradisiaca, les seves característiques fisiològiques
són iguals que les del plàtan. És una
planta herbàcia, perenne, monocàrpica, semblant
a un arbre, pot arribar a fer 2-6 metres d’alçada.
El sistema radicular és extens, formant una densa
xarxa d’arrels superficials.
Les fulles són molt grans i disposades en forma
d’espiral, de 2-4 metres de llarg i fins a mig metre
d’ample. El pecíol fa 1 metre o més de llarg amb
un limbe el·líptic i també allargat. Quan les fulles
són velles es trenquen fàcilment amb el vent.
De la corona de les fulles, durant la floració apareix
un escap pubescent de 5-6cm de diàmetre en
forma de raïm, de les axil·les d’aquestes bràctees
neixen les inflorescències. Les flors són grogues,
irregulars, al conjunt d’inflorescències se li diuen
règim del plataner i al conjunt de flors de cada
bràctea se l’anomena mà. Cada mà pot tenir entre
2 i 20 fruits, i cada plataner pot tenir 3-4 mans.
Figura 29: Dibuix descriptiu del pàtan mascle.
62
El plataner exigeix un clima càlid i humitat constant.
La temperatura mitjana que necessita és de
26-27ºC, amb èpoques de pluges prolongades.
A la zona mediterrània podria ser possible el seu
cultiu, sempre que hi hagi una temperatura mitjana
anual de 14º a 20ºC, ja que el creixement del
plataner s’atura als 18ºC i es comencen a produir
danys dels 13ºC cap avall. Temperatures superiors
a 45ºC també fan mal a la planta.
És un cultiu amb grans necessitats de llum, en zones
tropicals no afecta, ja que no hi ha grans variacions,
però si es disminueix la intensitat de la
llum, el cicle de cultiu s’allarga. Zones amb gran
quantitat de vent, no són bones perquè poden
trencar la planta.
Pel que fa al sòl, no és exigent, ja que prospera
tant en sòls calcaris com en argilosos, el més
important és que siguin fèrtils, permeables, profunds,
rics i ben drenats. El pH oscil·la entre 4’5 i
8.
3.2.1.14. Litxi.
El litxi pertany a la família de les Sapindáceas,
és l’especie Litchi chinensis Sonn (Syn.: Scytalia
chinensis Gaertn., Dimocarpus Litchi Lour., Nephelium
Litchi Cambess). És un arbre procedent de
les terres baixes de les províncies de Kwangtung
y Fukien a la Xina del sud. El cultiu s’ha estès durant
anys per les regions veïnes, al sud-est Asiàtic
i illes properes. Actualment es cultiva al nord
de l’Índia, Indoxina, Tailàndia, Formosa, el sud
de Japó, el nord-est d’Austràlia, Àfrica Oriental,
Hawaii, Brasil, Florida i altres regions subtropicals
del món. (Galan, 1987)
És un arbre perenne, amb una alçada de 10-12
m, del tronc surten les branques baixes, l’escorça
és de color cafè fosc i la copa és rodona i densa.
Les fulles són alternes, peciolades, lanceolades,
llises de color verd fosc i brillant per la part
superior. Les fulles joves són vermelloses. Quan
està en plena floració, és un arbre molt vistós, la
inflorescència és un conjunt de flors polígames,
en panícules axials o terminals. Les flors són de
color blanc o groc, hi ha tres tipus de flors que poden
aparèixer d’una manera simultània: masculines,
hermafrodites que fructifiquen com a flors
femenines i hermafrodites que fructifiquen com
a masculines. Moltes de les flors tenen pol·len
defectuós, produint llavors abortives i problemes
de caiguda del fruit jove. La pol·linització normal-