Avaluació tècnica i econòmica de nous cultius, demandats pel canvi ...

3.2. Adequació dels cultius segons el
territori.
3.2.1. Obtenció dels LUT
El procés d’avaluació, com ja s’ha dit en l’apartat
2.3 de la metodologia d’adequació dels cultius
segons el territori, requereix identificar els tipus
d’utilització de les terres (LUT) rellevants per la
seva importància, així com disposar d’informació
sobre els seus requeriments.
Els LUTs es correspondran amb els cultius més
destacats en el resultat de les entrevistes i la recerca
bibliogràfica. Prèviament farem una petita
descripció de cada cultiu per poder determinar
les seves característiques morfològiques i les seves
necessitats agroclimàtiques.
3.2.1.1. Iuca.
És una planta aprofitada pels seus tubercles originària
d’Amèrica del Sud, de la regió nord de
l’Amazònia al Brasil, estesa arreu del món, cap al
segle XVI va arribar a l’Àfrica i més tard a la Índia.
La iuca és un arbust perenne de la família Euphorbiaceae
de l’espècie Manihot esculenta Cranz (M.
Utilissima), també rep el nom de mandioca o tapioca.
És una planta d’alçada variable, des de 1 a 4 metres
amb port erecte; majoritàriament té dos o
tres ramificacions primàries, però depèn de la varietat;
al gruix de la tija se li ha associat l’alt rendiment
de les arrels de reserva, que són els productes
d’aquest cultiu. Les fulles son palmipartides,
amb 5 o 9 lòbuls, el pecíol té una longitud d’uns
20-40 cm. Les arrels tenen una gran concentració
d’hidrats de carboni. (Yamaguchi, 1983)
Figura 19: Dibuix descriptiu de
la Iuca. (Font: Yamagutxi,1983)
Els rendiments màxims s’obtenen a temperatures
entre els 25-27ºC (temperatura òptima), encara
que sempre que hi hagi la humitat suficient en el
període de creixement, el seu rang de temperatura
es troba entre els 16-38ºC. Per sota dels 16ºC
el creixement disminueix, segons va disminuint
la temperatura, el desenvolupament de l’àrea foliar
va essent més lent i la grandària de les fulles
és més petita. El creixement s’atura per sota dels
10ºC, aquest és el motiu pel qual en les zones tropicals
hi ha grans produccions.
Els requeriments hídrics oscil·len entre els 500mm
fins als 5000mm, tenint l’òptim entre els 1000 i
2000 mm de pluja anual. La iuca és una planta de
fotoperíode curt (10-12h llum) amb grans necessitats
de lluminositat. La longitud del dia afecta a
diversos factors importants per al creixement de
la planta, és molt eficient a l’hora de transformar
la radiació solar en hidrats de carboni. (Rubatzky i
Yamaguchi, 1997)
Pel que fa al tipus de sòl, no és un cultiu exigent,
pot viure en sòls pobres i en sòls fèrtils, però no
en zones desèrtiques o amb excés d’aigua, prefereix
sòls arenosos, porosos i preferentment el pH
entre 6 i 7.
La iuca es pot propagar per llavor, però aquest sistema
normalment s’utilitza pels estudis de millora
genètica. El sistema més utilitzat en els camps
de cultiu són les estaques, ja que donarà gran
homogeneïtat en el camp i en les produccions.
Aquestes triguen en brotar entre 1 i 4 setmanes,
sempre depenent de la temperatura.
Les arrels comencen a créixer i a acumular midó a
les 6-7 setmanes posteriors a la plantació, durant
el primer any augmenten la seva longitud de 20
fins a 50 cm i el seu diàmetre de 5 fins a 10cm.
El cultiu pot durar entre 12 i 15 mesos, obtenint
una producció d’unes 10t/ha, però hi ha varietats
que es poden collir als 6 mesos i d’altres que el
cultiu pot durar entre 2 i 3 anys.
La collita, en gran part del món, es fa manualment;
es tallen algunes branques per facilitar el
maneig i s’estira de la tija principal desenterrant
el sistema radicular per tallar les arrels de reserva.
Desprès en molts casos, es torna a plantar la
iuca, però amb l’inconvenient que les següents
produccions seran menors i amb un període de
cultiu més llarg. La collita mecanitzada talla del
tot la part aèria de la planta i n’extreu les arrels
del sòl. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
55